Catalunya Religió logo

Una font que raja sempre

Catalunya Religió
Per Catalunya Religió
a Una font que raja sempre

Aquest blog vol oferir comentaris i reflexions amb ganes d’aprofundir en la fe cristiana, viscuda avui i viscuda aquí.

El dinar de Nadal d'aquest any
I aleshores el món rigué i fou molt alegre
El que Déu ens dona és l'Esperit Sant
Carta als amics bisbes i capellans
L'Església, capdavantera lingüística?
Els dies festius el 1727
La sinodalitat de les flors
Lídia de Tiatira, una dona empoderada
La Jobac de Mataró: tres valors destacats
El camí que baixa de Jerusalem a Gaza
Ser cristià en el moment present, un llibre
Jesús: el sentit de la seva vida i de la seva mort
De l'Evangeli al Catecisme
Més de política lingüística
Sant Ramon Nonat, advocat de les parteres
¿Quina política lingüística?
¿A qui aniríem?
Open Arms i la Mare de Déu del Carme
Salvat-Papasseit, cent anys
Ans deslliureu-nos del Mal
Les dues germanes del carrer de Navas
Demanar-li coses a Déu? Oi tant!
Sisplau, feu govern ja!
Sant Llorenç recuperat
Capellans casats per a una Església en sortida
Capellans casats: una reacció en cadena
Les eleccions europees, gens secundàries
Des de Cercs, una mirada al futur eclesial
La història de Jesús quan ell ja no hi és
Capellans cèlibes i capellans casats
Una infecció d’orina a Gaza
Petita homilia de Sant Jordi
Benet XVI, els anglicans i el celibat
El cel dels morts de Gaza
Picarols de Pasqua
Bona Pasqua!
Al Cenacle, en el Darrer Sopar
La dona anònima que va ungir el cap de Jesús
Margit Eckholt i el bon camí alemany
L'impossible sistema de nomenament de bisbes
Els capellans, amb els publicans i pecadors
La Quaresma de Gaza i d'Ucraïna
La Quaresma de fer-se vell
De la redempció dels pecats a la plenitud humana (i 3)
De la redempció dels pecats a la plenitud humana (2)
Comparteix o segueix el blog per RSS: Una font que raja sempre