“Conten que quan Déu acabà de crear el món, aquest li demanà per què l’havia fet; i Déu digué al món que l’havia creat per fer-ne un fill que fos germà del Fill de Déu i una dona que fos Mare de Déu. I aleshores el món rigué i fou molt alegre i digué que era un gran honrament que una part d’ell sigui Déu i que una altra part sigui Mare de Déu, i llavors digué que no tenia por de desesperança”.
He descobert aquest text gràcies al Josep Hortet, que el cita a les seves memòries (La nostra història, la meva joia, del CPL). El text és de Ramon Llull, i forma part del llibre Arbre de la ciència, publicat l’any 1296. I és l’inspirador del retaule, obra de Bernat Soler, que decora la parròquia de Sant Bartomeu, de Barcelona, d’on Josep Hortet va ser rector.
El text és una mica recargoladet, però té molta gràcia. I té molta gràcia llegir-lo ara, a les portes de Nadal, i compartir el riure i l’alegria del món, i rebre així el Fill de Déu que neix. I, per això, no tenir mai por de desesperança.
Bon Nadal!
