Davant les eleccions europees d’aquest diumenge que ve, em permetreu reproduir l’editorial que va publicar fa no gaires dies la revista “L’Agulla”.
Després de la intensitat de les eleccions catalanes, i enmig de les incerteses actuals davant els possibles pactes de govern, podria semblar que les eleccions europees del proper 9 de juny són unes eleccions de molta menys rellevància i influència en les nostres vides. Unes eleccions secundàries, al capdavall.
I no, no és gens així. Molta gent ho pensa, certament, però no és veritat. A Europa, en efecte, ens hi juguem molt.
Ens hi juguem en primer lloc que els partits d’extrema dreta i l’ultranacionalisme assoleixin un pes, o potser una majoria, que acabi legitimant actuacions contra els drets humans. Fins ara la política d’acollida de migrants i refugiats a Europa no es caracteritza per la seva humanitat: el recent pacte que pretén regular drets i deures de migrants n’és una mostra. Continuar per aquest camí pot tenir efectes devastadors: causar milers de morts i l’increment de les màfies; desproveir societats com la catalana que necessiten urgentment equilibrar la piràmide d’edat per mantenir l’economia i l’estat del benestar; causar una exclusió endèmica de col·lectius en situació irregular, cosa que a banda de fer patir la gent és una bomba de rellotgeria en la convivència.
Ens hi juguem en segon lloc actuar resoltament per frenar l’emergència climàtica, que reclama decisions agosarades i imaginatives per assolir els objectius de desenvolupament sostenible i simultàniament polítiques públiques sòlides per fer front a tot el que aquesta emergència està ja comportant.
I ens hi juguem, finalment, un futur de pau. Van agafant força les postures bel·licistes respecte a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Sense ingenuïtat, cal fer bona política europea que porti a negociar sortides viables i dignes. I cal adoptar una política seriosa, ferma, sense ambigüitats, davant el disbarat d’Israel dedicat ja de ple a destruir el poble palestí. És difícil, consensuar aquesta bona política europea. Però sense ella, l’escalada bèl·lica tindrà, ben segur, conseqüències dramàtiques. Només afavoreix l’obscur negoci de les armes.
