El passat diumenge 25 d’agost, llegíem a missa la coneguda escena de l’evangeli de Joan 6,60-69, en què un bon nombre dels seguidors de Jesús el deixen després del discurs del pa de vida. Llavors Jesús pregunta als deixebles si ells també se’n volen anar. I Pere respon en nom de tots: “¿A qui aniríem? Només tu tens paraules de vida eterna”.
A qui aniríem. A mi, aquesta resposta em fa pensar dues coses.
La primera, que hi ha una manera, que no és mala manera, de ser i sentir-se creient, company i seguidor de Jesús, que es resumeix en una formulació negativa: No hem trobat res de millor. I com que no hem trobat res de millor, doncs aquí continuem.
En aquestes èpoques secularitzades i al mateix temps de disgregació eclesial, són molts els creients que estan en aquesta situació. No fan gaires activitats cristianes, no pensen gaire en la seva fe, però tampoc no en dubten: Jesús i l’Evangeli són el teló de fons de la seva vida. Ho va ser més vivament fa anys, i després les diverses situacions i circumstàncies han afeblit els seus vincles creients, però la força de Jesús i de l’Evangeli continua sent un punt de referència indiscutible. No està gens malament. És una bona mostra del bon seny d’aquests creients diguem-ne una mica precaris, però sobretot és una bona mostra de la potència de Jesús que es manté com a referent fort, capaç de suportar sòlidament totes les vicissituds vitals dels seus seguidors.
I la segona cosa que m’ha fet pensar és que això podria millorar-se. Com en les èpoques de Jesús, en què seguir-lo exigia una decisió personal i conscient, i a diferència dels llargs segles de cristiandat en què se suposava que tothom era cristià, ara és molt clar que el seguiment de Jesús torna a ser una decisió personal, en un món que bàsicament no creu i en el qual la fe es fa molt poc present públicament.
Doncs si això és així, tots aquells que creuen que Jesús i l’Evangeli és per a ells un punt de referència indiscutible potser estaria bé que busquessin com reforçar i treure el màxim profit d’aquest punt de referència. Si la fe és realment el teló de fons de la vida, més val que en traguem més suc... I hi ha molt diverses maneres de fer-ho. Però el primer pas és voler-ho fer.
