Ans deslliureu-nos del Mal

No soc el primer de dir-ho, però vull afegir-me als que ho han dit abans que jo. I és que en la versió del parenostre que resem actualment i des de fa molts anys, la darrera frase no funciona.

Fixem-nos-hi. Diu en castellà: “Y líbranos del mal”. I en italià: “Ma liberaci dal male”. I en francès: “Mais délivre-nous du mal”. I en portuguès: “Mas livrai-nos do mal”. Expressions totes elles que venen del llatí: “Sed libera nos a malo”. Però en català va per una altra banda i diu: “Ans deslliureu-nos de qualsevol mal”.

¿Què estem demanant en aquesta petició que clou la pregària que ens va ensenyar Jesús? Estem demanant una cosa molt potent: que Déu ens alliberi del mal en global, en gran. Per això, hi ha traduccions bíbliques que en comptes de traduir “el mal”, tradueixen “el Maligne”, és a dir, aquell personatge que encarna, en la tradició, el capgirament del cor de les persones per decantar-les cap a allò que destrueix l’ésser humà, i que dona com a resultat l’allunyament del món respecte al projecte de Déu.

D’això és del que demanem a Déu que ens preservi, que ens allunyi, i que eviti que aquest anti-projecte de la seva plenitud d’amor se’ns fiqui al cor.

I en canvi, el text català sembla que banalitzi la pregària de Jesús. Alliberar-nos de qualsevol mal sembla que es refereixi als mals quotidians com un mal de queixal o coses similars. I no, no és així. Certament que un pot demanar a Déu que l’alliberi dels mals de queixal o de tenir un accident de trànsit. Però no és en això en què s’ha de focalitzar la nostra principal pregària cristiana. S’ha de focalitzar en el mal profund, tant el del món com el que podem portar dins nostre.

Seria bo que els responsables oportuns s’animessin a canviar aquesta frase. I, posats a fer, perquè quedi més clar el que estem dient, jo posaria “Mal” en majúscula: Ans deslliureu-nos del Mal.