La missió de Jesús va consistir a ensenyar-nos qui era Déu i quin era el seu projecte per a nosaltres, i a mostrar-nos, amb la seva vida i la seva mort, com ser fidel a aquest Déu i a aquest projecte. Per tant, dedueixo jo, si volem parlar de la nostra fe, ho hem de fer partint, com a fonament, d’aquesta revelació de Jesús, que trobem, bàsicament, a l’Evangeli, als evangelis, i també a la resta d’escrits del Nou Testament.
I en canvi, si un mira com s’ha anat formant la teologia cristiana, es troba amb la sorpresa que el representant històric màxim d’aquesta teologia, sant Tomàs d’Aquino, al segle XIII, quan escriu la seva obra culminant, la Summa Teològica, comença parlant de Déu, de qui és i de com és, per passar a parlar a continuació sobre la vida dels éssers humans, d’allò que està bé i allò que està malament, de la santedat i del pecat, i tot sense referir-se directament a Jesús ni a la seva revelació: l’esmenta de tant en tant, però sempre de passada, no sistemàticament. Evidentment que sant Tomàs escrivia impregnat de Jesús, però Jesús no entra en el seu esquema de reflexió fins després d’elaborar els eixos bàsics de la fe. I hi entra, bàsicament, per parlar de la seva condició humano-divina, i de com amb la seva mort ha refet els ponts amb Déu trencats pel pecat, i especialment el pecat original. No, no estic fent cap caricatura. Sant Tomàs és sens dubte un gran teòleg, un gran formulador de la fe, però l’esquema de fons goso dir que està mal plantejat. De fet, el pare Evangelista Vilanova, en la introducció que va escriure al Compendi de Teologia que va publicar la col·lecció Clàssics del Cristianisme l’any 1990, diu de la teologia de Tomàs: “No sols Déu és contemplat en la seva unitat i en la seva trinitat sense referència al Crist revelador, sinó que una teologia de la criatura espiritual, de la seva creació i dels seus fins darrers, queda elaborada sense cap referència a l’encarnació i al misteri pasqual”. I cita un comentari del pare Chenu: “La teologia [de la Summa Teològica] sembla ja del tot construïda quan el Crist entra en escena”.
I serà aquest estil de teologia el que fonamentarà la doctrina de l’Església i la vivència cristiana de la fe al llarg dels segles. L’Evangeli no serà, com semblaria raonable, ni el fonament del nostre coneixement de Déu i del seu projecte, ni el fonament tampoc de la vida moral cristiana.
Només cal veure els catecismes publicats des de llavors fins als anys 60 del segle passat, tant els catecismes amplis que volien ser síntesis de la fe cristiana, com els de preguntes i respostes per a ús de la catequesi. Els evangelis, aleshores, passaran a ser, si de cas, uns textos que ens acosten la persona de Jesús i ens conviden a admirar-la, o un recull de bons exemples que animin la nostra vida cristiana, coses totes dues que no estan gens malament, però que no fan justícia al paper dels evangelis com a “textos constituents”, diguem-ho així, del cristianisme. De fet, cal dir que el Catecisme de l’Església Catòlica, publicat l’any 1992, certament que parteix molt més de Jesucrist i la seva revelació de Déu, però tot i així continua, per una banda, sent deutor de les formulacions teològiques i morals tradicionals, que resulten força obsoletes, i per una altra, no aconsegueix recollir el to de bona nova il·lusionant, transformadora, sorprenent i de vegades desconcertant, que va ser tota la vida de Jesús.
Si un s’acostuma a anar llegint l’evangeli dia a dia, i es mira de ficar dins cada una de les escenes, imaginant-les i mirant d’entendre-les tal com les devien viure els seus protagonistes, s’adona molt clarament que aquest to de bona nova és clau per entendre qui era Jesús i per on anava el seu missatge, I si la reflexió teològica sobre ell no incorpora clarament aquesta realitat, no mostra el Jesús en qui creiem i a qui seguim.
Nosaltres, les generacions conciliars, hem fet, certament, aquest pas d’agafar com a referència l’evangeli. Però el problema és que els plantejaments globals de l’Església, la seva teologia de fons, i el mateix llenguatge litúrgic, no l’han fet. I gosaria dir que una reflexió teològica que tingui ben incorporat aquest to de què parlem, potser encara està per elaborar. Caldrà fer-ho.
