Com en els dos escrits anteriors al de dilluns passat, torno a comentar una història de finals d’agost. Aquesta, de l’últim dia del mes.
L’últim dia d’agost, el 31, és Sant Ramon. I als que el felicitàvem per whatsapp, l’amic Ramon Bassas ens responia amb aquest vers, de collita pròpia seva:
Que sant Ramon gloriós
faci engendrar sempre vida
—i mantingui aquesta crida—
avui que acabem l'agost.
Sant Ramon va ser un frare mercedari del segle XIV, net bastard del vescomte de Cardona, i era conegut com “el no-nat” perquè, segons la tradició, en el moment del part, que es va allargar i allargar fins a provocar la mort de la mare, el vescomte mateix, amb el seva daga, va obrir el ventre matern i en va treure la criatura, que encara vivia. D’aquí ve que se’l consideri advocat de les parteres i, per extensió, de les embarassades en general.
Doncs bé. A propòsit de Sant Ramon i del vers del Ramon Bassas, se m’acudien un parell de comentaris.
El primer, que està molt bé fer una mica de cas al propi sant. Perquè no és només el nom que portem, sinó que porta amb ell una vida i una tradició més o menys potent, més o menys interessant, més o menys significativa. D’entrada, per les coses que va fer i per la manera com va viure. I després, per les peculiaritats de la seva vida, quer no són ben bé actuacions seves sinó fets que el caracteritzen: en el vers que comento, la peculiar brutal cesària gràcies a la qual va néixer n’és un bon exemple, com també ho seria, posem per cas, l’advocació de Maria com a redemptora de captius que celebrarem demà en la festa de la Mercè. Ja que duem un nom de sant o santa, bo serà donar-li relleu i aprofitar-lo.
I el segon comentari va sobre el vers en concret. “Engendrar sempre vida”. Sant Ramon és venerat com a advocat de la generació i naixement dels éssers humans i també, si cal, dels animals. Doncs aquesta formació de vida nova, a més de significar el que significa en sentit literal, podem convertir-lo ben adequadament en un símbol de totes les generacions de vida que els homes i les dones podem fer realitat. Incloent-n’hi un de molt concret: el de parelles que no generen fills (perquè no volen o perquè no poden), però que en canvi duen a terme accions de generació de vida d’altres menes que poden ser molt valuosos. És a dir, que no és del tot cert que tenir fills sigui el principal gest de generositat que pot realitzar una parella: n’és un, però n’hi pot haver molts d’altres, que han de ser igualment valorats. Que sant Ramon gloriós faci engendrar sempre vida!
