MANUEL MANONELLES -CR Després d’haver visitat un nombre important d’illes mediterrànies, tornem a terra ferma i seguim la nostra ruta montserratina per la Itàlia Meridional, en especial les regions de Calàbria i la Puglia, ambdues amb una viva devoció per la moreneta. I ho fem començant pel Santuari de Monserrato a Vallelonga.
L’actual basílica -amb aquest títol rebut de Pau VI el 1971- és moderna ja que fou construïda entre 1930 i 1935, resultat de la destrucció de l’antic temple arrel del terratrèmol de 1908 i un posterior incendi del 1926. Però la devoció és ben antiga, documentada el 1550 si bé es considera que seria de principis del s. XV i vinculada a la presència catalano-aragonesa a la zona. Es tracta d’un santuari amb una ascendència important a la regió, i particularment dinàmic. La seva festa es celebra a principis de juliol i, entre les diverses activitats que es duen a terme, també s’hi troba la infiorata que recorda molt a les nostres catifes de flors que es duen a terme per Corpus.
Curiosament és una important i activa comunitat emigrada al Canadà, provinent d’aquest municipi, la que va exportar la devoció montserratina a Toronto, on anualment es celebra un aplec per la seva festa, però d’això en parlarem un futures edicions. Tornant a Calàbria, i a prop de Vallelonga hi trobem Vibo Valentina, on des de fa poc més de cent anys també hi ha devoció per la patrona catalana. Tot indica que la imatge és resultant d’un vot fet per un soldat local durant la Primera Guerra Mundial. Aquesta es guarda i es venera a la parròquia de Maria SS. del Rosario e San Giovanni Battista.
Seguim per Reggio di Calabria, on trobem la Chiesa di Maria Santissima di Monserrato. Aquest petit temple estava ja en construcció el 1635. Durant el segle XVIII s’hi construïren altres altars, i fou destruïda, també, pel terratrèmol de 1908. Avui en dia, reconstruïda, hi continua el culte, des del 1932 dins del territori de la parròquia del Sagrat Cor d’aquell municipi. A Quatromiglia di Rende hi trobem també una esglesiola dedicada a la nostra patrona, l’origen de la qual fou una capella privada dels barons Giorgielli fins que a mitjans dels anys 50 del segle passat va passar a ser d’ús públic.
A Gerace hi trobem, també des del s. XVII, una església dedicada a la moreneta, amb una característica cúpula, que conserva una antiga imatge de talla de la nostra madona, si bé repintada més modernament. I per acabar amb la regió de Calàbria cal esmentar Scigliano on es troba, a les afores del municipi i des de finals del s. XVIII, el Santuario della Vergine di Monserrato. Aquest fou construït arrel d’un fet que es considerà miraculós. Un pastor de la zona, anomenat Giovanni Sposato, tingué un somni en el que se li aparegué la Mare de Déu i l’indicà un lloc del bosc a on havia d’anar a excavar. Ho feu i allà s’hi trobà un quadre de la Madona de Montserrat, quelcom que tingué un important impacte en el municipi que va promoure la construcció del santuari. I no sols això, amb el temps el quadre rebé també la insígnia de la corona àuria, atorgada pel Capítol de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Celebra la seva festa el segon diumenge de juliol.
Seguim per la Puglia, on al sud d’aquesta regió trobem el municipi d’Ugento. A les seves afores, i de nou en un lloc elevat, hi trobem l’església romànica de Santa Maria del Casale, també coneguda com de la Madonna di Monserrato per la tela, del s. XVIII que s’hi conserva. En aquest cas segueix el model clàssic del període (muntanya piramidal, amb la Madona acompanyada per Sant Benet i Santa Clara i als peus els escolans) però amb la particularitat que la Verge és blanca, representació no habitual ja en aquella època, tal i com hem explicat en números anteriors.
Finalment, i molt més al nord d’aquesta mateixa regió, a Spinazzola trobem al centre del municipi l’església del Purgatorio on es localitzen dues noves representacions de la nostra Marededéu. Per una banda hi ha una magnífica tela de Giovanni Tomaso Guarini, a cavall dels segles XVI i XVII on la moreneta, sempre en la seva versió blanca, està acompanyada de Sant
Pere, Sant Lleonard i Sant Francesc, al peu dels quals s’hi veu la figura del donant. Aquesta va acompanyada d’una altra imatge de la nostra patrona, en forma de talla policromada d’un segle posterior, és a dir de finals del s. XVII, principis del XVIII. Es dona el fet que aquest municipi és on va néixer el futur papa Inocenci XII, però no hem sabut localitzar cap traça de
devoció montserratina per part d’aquest pontífex.
