Seguim amb tres casos destacats de la presència montserratina a Itàlia. En aquest cas es tracta de tres localitats situades al centre i al nord del país, i el fet que les incloguem en la mateixa entrega respon a l’excepcional qualitat artística i particularitat iconogràfica de les seves representacions de la Verge de Montserrat.
MANUEL MANONELLES -CR | Acabem el nostre recorregut de la presència montserratina a la Itàlia meridional visitant la Campània i la Basilicata. Lògicament comencem per Nàpols, capital de la Campània com ho fou de l’antic Regne de les Dues Sicílies. La primera església de la que tenim coneixement dedicada a la moreneta fou construïda el 1506 a iniciativa d’un monjo procedent de l’Abadia de Montserrat.
MANUEL MANONELLES -CR | Després d’haver visitat un nombre important d’illes mediterrànies, tornem a terra ferma i seguim la nostra ruta montserratina per la Itàlia Meridional, en especial les regions de Calàbria i la Puglia, ambdues amb una viva devoció per la moreneta. I ho fem començant pel Santuari de Monserrato a Vallelonga.
MANUEL MANONELLES –CR | En aquesta nova entrega de 'Montserrat al món' sortim de Palerm, però seguim a Sicília. És una illa amb una impressionant presència montserratina i amb un nivell de representacions artísticament destacat.
MANUEL MANONELLES –CR | Seguim el nostre tour passant a una altra illa mediterrània on la presència montserratina també és especialment important: Sicília. I ho fem començant per una de les ciutats que, fora del Principat, tenen una de les herències històricament més riques d’aquesta devoció, Palerm.
MANUEL MANONELLES -CR | Seguim la nostra ruta sarda, i la nostra sèrie d'articles sobre Montserrat al Món, aquest cop per la part Nord de l’illa, en cerca de més devoció montserratina. Comencem per l’Alguer, la vila més catalana de l’illa, on trobem a la catedral una capella dedicada a la Marededéu de Montserrat.
MANUEL MANONELLES –CR | L’illa de Sardenya és, sens dubte, un dels territoris amb major presència montserratina fora de la península Ibèrica. L’origen d’aquesta devoció va vinculada, lògicament, a la llarga presència catalana en aquesta illa, sobretot a partir del s. XIV; però no deixa de ser significatiu que set segles després aquesta continuï tan arrelada i viva. De fet, s’hi troben més d’una dotzena de llocs sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, des d’una catedral, passant per diverses parròquies, esglésies, ermites i altars.
