(Jordi Llisterri -CR/Santuari de Núria). "Catalunya serà agermanada o no serà. Això és el que demano a la Mare de Déu: que de les properes eleccions en surti un poble no dividit, sinó agermanat". És la petició que ha fet l'arquebisbe d'Urgell Joan-Enric Vives aquest dimarts en la celebració de la festivitat de Sant Gil al Santuari de la Vall de Núria.
(Glòria Barrete –CR) El proper mes de novembre es donarà el tret de sortida a les celebracions de l'Any Ramon Llull.
(Ignasi Moreta) Aquest dijous 20 d'agost, als vuitanta-cinc anys, ha mort Frederic Bassó, una persona molt destacada en el catolicisme català postconciliar.
(Xavier Merino)
"Vaig néixer pobre, he viscut pobre; moriré pobre i n'estic molt content.
La pobresa m'ha fet fort i m'ha enriquit"
Mn. Vicenç Fiol
Aquesta reflexió d’en Vicenç deixa veure com era: pobre, senzill, humil, sempre al costat dels pobres, dels febles, dels marginats, dels exclosos. I un enamorat de Jesús de Natzaret.
(Lucia Montobbio –ISCREB) L'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya -ISCREB- obrirà el nou curs acadèmic amb la lliçó inaugural a càrrec del Dr. Gabriel Magalhães. Us oferim l'entrevista que li han fet amb motiu de l'inici acadèmic:
(Laura Mor –CR) La sisena actualització del Mapa Religiós de Catalunya està en marxa. En aquesta ocasió és l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura qui es fa càrrec d'aquest estudi, que impulsa i financia la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
(Càritas Barcelona) Emigrar a un altre país, especialment si aquest és dels denominats del Sud, significa creuar fronteres físiques però també superar-ne d’altres que són invisibles. Prejudicis, estereotips, rumors, etc. aixequen constantment el mur del nosaltres i ells, una paret que s’eleva tant per les dificultats d’adaptació de les persones que arriben procedents d’altres països com per les pors dels originaris d’aquí.
(CR) El nou bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, s'autodefineix com un “bisbe preocupat pels sacerdots”. Per a ell, els capellans són el “col·lectiu més col·laborador” i defensa tenir-ne cura perquè si estan “a gust amb el bisbe i amb la tasca pastoral segurament després es notarà amb les parròquies i amb els moviments de la diòcesi”.
