Aplicat el concepte físic de polaritzar al camp social, s'entén com l'orientació en dues direccions contraposades. Es concentra la força als extrems i s'aguditza la tensió al centre, que s'experimenta pròxim a la ruptura. N'hi ha prou de donar una ullada a la política actual dels Estats Units d'Amèrica o als països que integren la Unió Europea per adonar-se d'aquest fenomen. Un dels primers objectius per aconseguir la polarització consisteix a dinamitar ponts. Els ponts uneixen els extrems, faciliten l'intercanvi, potencien les relacions, afavoreixen el diàleg.
En el camp econòmic, l’afebliment de les classes mitjanes aboca a la polarització. No obstant això, vull concentrar-me en el camp educatiu. En un article recent, Rocío Martínez-Sampere parlava de «l'altra bombolla», referint-se a l'educació en referència a l'habitatge. A Espanya, afirmava que les universitats privades (41) estan a punt d’equiparar-se numèricament a les públiques (50). No totes les universitats privades cal ficar-les al mateix sac. Unes obeeixen a una preocupació altament educativa, vinculades a institucions socials arrelades, mentre d'altres són el resultat de fons (¿voltors?) d'inversió que proporcionen guanys importants als seus accionistes.
Aquesta realitat ve afavorida pel tracte que reben els centres no universitaris d'ensenyament, d'infantil fins a batxillerat. Aquests fons d'inversió actuen també en aquestes etapes educatives, però mai o signen un concert. No guanyarien diners i a sobre s'arruïnarien a poc a poc, com succeeix a les escoles concertades. Les polítiques de les Administracions Educatives incompleixen sistemàticament les seves obligacions legals de finançament, impossibiliten la seva sostenibilitat i pretenen reduir-la a mínims insignificants. Amb l'atac a l'ensenyament concertat, s'aguditza la polarització entre pública i privada no concertada. Aquesta última pot prescindir de ser escola inclusiva i genera una fractura social en no barrejar a l'aula la diversitat del carrer. Els partits presumptament d'esquerra semblen no adonar-se que estan aconseguint que imperi el model social contrari al que defensen en els seus programes electorals. L'educació d'iniciativa social opta pel concert perquè vol arribar també a col·lectius vulnerables. Aquest objectiu està resultant inviable. S'està procedint a una voladura controlada dels ponts educatius. La polarització és el resultat.
La societat catalana tradicionalment s'ha implicat a fons en l' educació. Han sorgit en els darrers segles iniciatives de gran interès. Congregacions femenines van fomentar com ningú l'educació de la dona. La complexitat ha funcionat perquè els ponts educatius eren transitables. Avui la seva voladura està trencant les costures socials, que han assegurat cohesió i projecte comú. La fórmula actual és sibil·lina: en comptes d'una càrrega de dinamita es prefereix aplicar una asfíxia tan permanent com eficaç.
