Audiència General 7 d’agost 2024
Cicle de Catequesis. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús, la nostra esperança.
5. “Encarnat per obra de l’Esperit Sant per la verge Maria”. Com concebre i donar a llum Jesús
Estimats germans i germanes, bon dia!
Amb la catequesi d’avui entrem en la segona fase de la història de la salvació. Després d’haver contemplat l’Esperit Sant en l’obra de la Creació, el contemplarem durant algunes setmanes en l’obra de la Redempció, és a dir, de Jesucrist. Passem, doncs, al Nou Testament i vegem l’Esperit Sant en el Nou Testament.
El tema d’avui és l’Esperit Sant en l’Encarnació del Verb. En l’Evangeli de Lluc llegim: «L’Esperit Sant vindrà sobre tu» - o Maria -, «sobre teu estendrà la seva obra la potència de l’Altíssim»(1,35). L’evangelista Mateu confirma aquest fet fonamental respecte a Maria i l’Esperit Sant, dient que Maria «va ser trobada encinta per obra de l’Esperit Sant” (1,18).
L’Església va recollir aquestes dades revelades i de seguida les va col·locar al cor del seu Símbol de la fe. En el Concili Ecumènic de Constantinoble, del 381 – el que va definir la divinitat de l’Esperit Sant –, aquest article va entrar en la fórmula del “Credo”.
Es tracta doncs d’un fet ecumènic, perquè tots els cristians professen junts el mateix Símbol de la fe. La pietat catòlica, des de temps immemorials, n’ha extret una de les seves pregàries quotidianes, l’Angelus.
Aquest article de fe és el fonament que permet parlar de Maria com de l’Esposa per excel·lència, que és una figura de l’Església. De fet, Jesús – escriu Sant Lleó el Gran – «perquè va néixer per obra de l’Esperit Sant d’una verge mare, així fa fecunda l’Església, la seva Esposa impecable, amb l’alè vital del mateix Esperit”. Aquest paral·lelisme es recull en la Constitució dogmàtica Lumen gentium, que diu així: «Per la seva fe i obediència Maria va engendrar el mateix Fill de Déu, sense contacte amb l’home, però coberta per l’Esperit Sant. [...] Doncs bé, l’Església, contemplant la santedat misteriosa de la Verge, imitant-ne la caritat i complint fidelment la voluntat del Pare, mitjançant la Paraula acollida amb fidelitat, també esdevé mare, ja que amb la predicació i el baptisme genera a una nova vida immortal els fills, concebuts per obra de l’Esperit Sant i nascuts de Déu» (nn.63,64).
Acabem amb una reflexió pràctica per a la nostra vida, suggerida per la insistència de l’Escriptura sobre les paraules “concebre” i “parir”. En la profecia d’Isaïes escoltem: «Heus aquí que la verge concebrà i parirà un fill» (7,14); i l’Àngel diu a Maria: «Concebràs un fill, i el donaràs a llum» (Lc 1,31). Maria ha concebut primer, després va parir Jesús: primer el va acollir en ella, en el cor i en la carn, després el va donar a llum.
Això és el que passa en l’Església: primer acull la Paraula de Déu, deixa que “parli al seu cor” (cf. Os 2,16) i se “n’omple les entranyes” (cf. Ez 3,3), segons dues expressions bíbliques, per donar-lo a la llum amb la vida i la predicació. La segona operació és estèril sense la primera.
Fins i tot a l’Església, davant responsabilitats superiors a les seves forces, es fa espontàniament la mateixa pregunta: “Com és possible això?”. Com és possible anunciar Jesucrist i la seva salvació a un món que sembla que només busca el benestar? La resposta també és la mateixa que llavors: «Rebràs la força de l'Esperit Sant […]. Sense l’Esperit Sant l’Església no pot avançar, l’Església no creix, l’Església no pot predicar.
El que es diu de l’Església en general, val també per a nosaltres, per cada batejat. Cadascú de nosaltres ens trobem a vegades, en la vida, en situacions superiors a les pròpies forces i ens preguntem: “Com puc afrontar aquesta situació?”. Ajuda, en aquests casos, repetir-se a un mateix el que l’àngel va dir a la Verge: «Res és impossible a Déu» (Lc 1,37).
Germans i germanes, reprenguem també nosaltres, cada vegada, el nostre camí amb aquesta certesa reconfortant al cor: “Res és impossible a Déu”. I si nosaltres creiem això, farem miracles. Res és impossible a Déu.
Traducció de Josep M. Torrents
