Bernat Balaguer, monjo de Montserrat, és professor de la Universitat de Barcelona. Un dia, al final de la classe, acaba la lliçó amb aquesta intervenció: «Només deixeu-me insistir en la idea central de la classe d'avui: no hi ha persones bones o dolentes. No hi ha un gen de la maldat que arribarà un dia que es pugui localitzar i extirpar. La bondat i la maldat són conjunturals i no estructurals, i per tant dins de nosaltres sempre i conviuen tots dos elements. Per sort, l'espècie humana fa segles que fomenta la bondat y els seus valors fonamentals per damunt de la maldat, però no s'ha d'abaixar mai la guàrdia. Només cal que es donin les condicions idònies perquè la maldat prengui el control, ja sigui de manera individual o col·lectiva». Bernat Balaguer és el protagonista de la novel·la de Jaume Clotet, guanyadora del Premi Josep Pla 2024, titulada La Germandat de l'àngel caigut. Malgrat que l'argument resulta del tot inversemblant, el lector es deixa atrapar per la narració i el ritme dels esdeveniments, que segueix amb interès devorant capítol rere capítol. Apunta al problema del bé i del mal, com el monjo sintetitza amb encert en la síntesi que ofereix als alumnes al final de la classe, reproduïda més amunt.
No és un tractat de demonologia, però Satanàs batega al fons de cada pàgina, encara que de vegades sembli adormit. Com afrontar una batalla contra el mal, com enfrontar-se a la força demoníaca, que amenaça contínuament alliberar-se de la seva captivitat i causar estralls imprevisibles? El monjo benedictí ha d'observar dues regles per al combat contra el mal: «Conèixer l'enemic i no subestimar-lo», és la primera regla que cal seguir en tot moment. La segona regla «conèixer-se un mateix i no sobrevalorar-se» és vital i no menys important. Es fonamenta en la humilitat, que impregna absolutament l'esperit de la regla de sant Benet i és un instrument estratègic en el combat que se li ha encomanat.
L'autor està preparant un segon llibre. Sense entrar en més detalls per no realitzar un spoiler, revelant detalls que farien perdre interès en la lectura, crec que aquestes dues regles són il·luminadores en el terreny psicològic i espiritual. Sense conèixer l'enemic, es pot caure més fàcilment en les seves trampes. Jesús, d'acord amb l'evangeli segons sant Joan, defineix el diable com a «mentider i pare de la mentida». Per aquest motiu, mai cal subestimar-lo. Sense conèixer-se un mateix, la caiguda està gairebé assegurada. Alimentar la vanitat és un mitjà eficaç per sobrevalorar-se i abaixar la guàrdia. Creure's invulnerable és una manera inevitable de perdre les batalles, perquè sense adonar-se'n un es descuida i deixa d'estar vigilant. La humilitat és l'antídot. Com diu el professor en acabar la classe: «No s'ha d'abaixar mai la guàrdia». Aquest criteri s'aplica a múltiples situacions de la vida. Els drets socials que s'han aconseguit, si s'abaixa la guàrdia, es poden perdre amb facilitat. Estar vigilant, amb atenció i consciència, és requisit indispensable.
