CRLa barcelonina basílica del Pi acollirà el pròxim 9 de setembre el retorn del Jesuset de l'Olimpíada Popular, una petita imatge de vestir salvada de la crema del temple amb una extraordinària història darrere. La talla arribarà a Barcelona des de Gal·les, al Regne Unit, on es trobava guardada després del decés del seu salvador, Philip Arthur Dee, i així es posarà punt final a un perible iniciat el juliol de 1936.
Una petita història carregada de sensibilitat religiosa
Philip Arthur Dee era un jove de 21 anys quan va ser seleccionat per participar, juntament amb una quarantena de joves, en representació del Regne Unit en l'Olimpíada Popular de Barcelona, que s'havia de celebrar el juliol de 1936. Ell i els seus companys es van hostatjar durant la seva estada Barcelona a l’Hotel Internacional de la Rambla, a tocar del Pla de l’Os, cantonada amb el carrer Boqueria, molt a prop de Santa Maria del Pi.
Maluradament, l'esdeveniment esportiu no es va poder dur a terme a causa de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. De fet, donada la proximitat de l'hotel on els esportistes anglesos s'estaven i la basílica del Pi, van poder veure des de les seves habitacions com el temple cremava. Se'ls va advertir que no sortissin de l'hotel per la perillositat dels esdeveniments, però els esportistes van decidir desobeir les recomanacions. Quan van arribar al carrer van veure que l'església encara cremava, a més de trobar totes les imatges i objectes religiosos amuntegats i llençats al carrer, molts danyats pel foc i la destrucció. Dee va veure una imatge de Jesús a la creu a terra i malmesa, i també la petita imatge del Nen Jesús amb els ulls fosos a causa del foc, que feia semblar que les llàgrimes corrien pel rostre.
El jove atleta va agafar la petita imatge del Nen Jesús perquè va sentir que havia de salvar-lo de qualsevol dany més i donar-lo a algú perquè el guardés. Volia assegurar-se que anés a parar a persones adequades que no el destruirien. Abans que pogués trobar la gent adequada, l'equip britànic va ser repatriat de pressa, marxant de Barcelona en vaixell cap a França i després cap al Regne Unit.
Philip Arthur Dee va morir a Carshalton, al sud de Londres, l’octubre de 2001. Quan recollien les seves pertinences, els seus descendents van trobar una caixa que contenia la imatge juntament amb un document manuscrit que explicava la història del rescat de la figura. Maralyn Westbury, la seva filla, va decidir posar-se en contacte a través d'un correu electrònic amb la basílica del Pi per poder restituir la imatge, tal com el seu pare hagués volgut.
Un testimoni de gran valor simbòlic
La imatge no té un alt valor artístic -és una de les tantes imatges de vestir, anomenades comunament de "cap i pota", tan comunes a la nostra tradició iconogràfica-. Tot i aquest escàs valor material, el seu valor simbòlic és altíssim.
De fet, la imatge danyada per la destrucció de l'església del Pi és comparable, potser, a altres testimonis de patrimoni religiós afectats pels estralls de les guerres com la Creu de claus de Coventry -feta amb els claus que subjectaven les bigues de les voltes de la catedral de Coventry, del segle XIV, destruïda pels bombardejos de l'aviació alemanya durant la Segona Guerra Mundial-, o la Mare de Déu de Nagasaki -un bust marià calcinat provinent de la catedral d'Urakami, que va ser completament destruïda durant el bombardeig atòmic per trobar-se només a 500 metres de l'epicentre de la detonació de la segona bomba atòmica llançada pels Estats Units-.
Aquest tipus de testimonis, sovint recorden a aquells que les contemplen la importància de no repetir els errors històrics del passat i apostar sempre per la reconciliació. Una tasca, però, que en alguns casos encara és força dolorosa.
