El papa Francesc ha posat recentment de relleu el paper del testimoni dins de la transmissió del missatge cristià.
Novament qüestions molt actuals i de sempre, com son els mitjans i les formes d’evangelització, ens remeten als orígens del Cristianisme. Al testimoni dels deixebles que foren escollits per Jesús per seguir-lo i als que després esdevingueren evangelistes i posaren per escrit tot el que havien vist i viscut. Igualment ens referim al testimoni dels apòstols, als que foren enviats a anunciar el que havien vist i sentit.
El testimoni és el que transmet allò que ha vist i ha viscut. Per als homes i dones cristians el testimoni és el que transmet el que ha conegut i ha cregut. D’aquesta manera el testimoni ajuda als altres a avançar en el camí de la fe.
No és banal el fet que enmig de tot el devessall de noves tecnologies, mitjans de comunicació i descobertes tècniques i científiques de tot tipus, Francesc posa la persona, en tant que testimoni, com a element central en la transmissió de la fe.
El testimoni de Francesc és el testimoni de “l’Església en sortida”, a la qual Francesc s’ha referit des de l’inici del seu pontificat. D’aquesta manera anomena a l’Església que camina, que, com el mateix Francesc, no resta reclosa en ella sinó que surt a l’encontre de la gent. L’Església en sortida és l’Església on Francesc repeteix contínuament que hi ha lloc per a tota la gent, a la vegada que treballa a la llum de la fe per reconèixer i interpretar els signes dels nostres temps.
El mateix Francesc és testimoni de l’Església en sortida quan visita i s’apropa a tots els que pateixen exclusió i marginació. O quan alerta contra les inèrcies deshumanitzadores que causen qualsevol tipus d’opressió en la nostra societat.
El coneixement de Jesucrist no pot anar deslligat del fet de dur els cristians i les comunitats cristianes a esdevenir testimonis de fe allà on es troben. Cada creient podria reconèixer en el seu camí de fe cadascun dels testimonis que ha anat trobant i que li han permès de confirmar-se en el seguiment de Crist.
El testimoni és el que ha conegut Jesucrist i ha cregut.
El testimoni fa present el Regne de Déu aquí a la terra i convida sempre a l’esperança.
El testimoni respon interrogants i planteja, a la vegada, noves qüestions que fan avançar en el seguiment de Crist.
El testimoni esdevé proper encara que pugui semblar desconegut.
El testimoni no està exempt de les contingències humanes i, tot i així, ens apropa a Déu.
El testimoni no ha conegut el missatge cristià per fer-se’l a la seva mesura i servir-se’n. El testimoni es posa al servei del que ha conegut i cregut.
El testimoni no té solucions màgiques a situacions complexes i, malgrat no viure envoltat de triomfs aparents, permet de fer reconèixer a les persones que l’envolten el que Déu, abans, ja ha començat en elles.
