El papa Francesc ha posat recentment de relleu el paper del testimoni dins de la transmissió del missatge cristià.
Novament qüestions molt actuals i de sempre, com son els mitjans i les formes d’evangelització, ens remeten als orígens del Cristianisme. Al testimoni dels deixebles que foren escollits per Jesús per seguir-lo i als que després esdevingueren evangelistes i posaren per escrit tot el que havien vist i viscut. Igualment ens referim al testimoni dels apòstols, als que foren enviats a anunciar el que havien vist i sentit.
El testimoni és el que transmet allò que ha vist i ha viscut. Per als homes i dones cristians el testimoni és el que transmet el que ha conegut i ha cregut. D’aquesta manera el testimoni ajuda als altres a avançar en el camí de la fe.
No és banal el fet que enmig de tot el devessall de noves tecnologies, mitjans de comunicació i descobertes tècniques i científiques de tot tipus, Francesc posa la persona, en tant que testimoni, com a element central en la transmissió de la fe.
El testimoni de Francesc és el testimoni de “l’Església en sortida”, a la qual Francesc s’ha referit des de l’inici del seu pontificat. D’aquesta manera anomena a l’Església que camina, que, com el mateix Francesc, no resta reclosa en ella sinó que surt a l’encontre de la gent. L’Església en sortida és l’Església on Francesc repeteix contínuament que hi ha lloc per a tota la gent, a la vegada que treballa a la llum de la fe per reconèixer i interpretar els signes dels nostres temps.
El mateix Francesc és testimoni de l’Església en sortida quan visita i s’apropa a tots els que pateixen exclusió i marginació. O quan alerta contra les inèrcies deshumanitzadores que causen qualsevol tipus d’opressió en la nostra societat.
El coneixement de Jesucrist no pot anar deslligat del fet de dur els cristians i les comunitats cristianes a esdevenir testimonis de fe allà on es troben. Cada creient podria reconèixer en el seu camí de fe cadascun dels testimonis que ha anat trobant i que li han permès de confirmar-se en el seguiment de Crist.
El testimoni és el que ha conegut Jesucrist i ha cregut.
El testimoni fa present el Regne de Déu aquí a la terra i convida sempre a l’esperança.
El testimoni respon interrogants i planteja, a la vegada, noves qüestions que fan avançar en el seguiment de Crist.
El testimoni esdevé proper encara que pugui semblar desconegut.
El testimoni no està exempt de les contingències humanes i, tot i així, ens apropa a Déu.
El testimoni no ha conegut el missatge cristià per fer-se’l a la seva mesura i servir-se’n. El testimoni es posa al servei del que ha conegut i cregut.
El testimoni no té solucions màgiques a situacions complexes i, malgrat no viure envoltat de triomfs aparents, permet de fer reconèixer a les persones que l’envolten el que Déu, abans, ja ha començat en elles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.