Manuel Manonelles -CR Seguim la nostra ruta sarda, i la nostra sèrie d'articles sobre Montserrat al Món, aquest cop per la part Nord de l’illa, en cerca de més devoció montserratina. Comencem per l’Alguer, la vila més catalana de l’illa, on trobem a la catedral una capella dedicada a la Marededéu de Montserrat. En aquest cas, però, i a diferència de la majoria de les imatges i temples sards que relatem, es tracta d’un devoció més moderna, si bé carregada d’un gran significat.
La imatge fou duta a l’Alguer l’any 1960, procedent del Monestir de Montserrat, en el famós viatge del “Retrobament” que un grup de catalans duren a terme aquell any i que comportà la represa de contacte entre Catalunya i la vila d’Alguer. En aquells moments la imatge restà exposada a la Capella dels Dolors de l’esmentada catedral, però en celebrar-se el 50 aniversari de l’arribada d’aquesta imatge es decidí dedicar-li un altar propi, en la part més antiga (i catalana) de la Catedral. Capella que fou consagrada amb tota solemnitat el 2012 amb la presència l’aleshores abat de Montserrat, Josep M. Solé. L’acompanyen dues llànties votives, una obsequi del monestir de Montserrat, l’altra de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu i l’Obra Cultural de l’Alguer.
No gaire lluny de l’Alguer, a Sàsser, ens retrobem de nou amb l’antiga devoció montserratina sarda d’origen secular, en una doble condició. Per una banda hi trobem la capella del Gremi dels Sastres de Sàsser en una de les principals i més antigues esglésies de la ciutat: Santa Maria de Betlem, dels franciscans. La capella de Montserrat compta amb un magnífic altar del s. XVII, recentment restaurat (el 2020) després d’haver estat en molt mal estat. En aquest cas, l’element que ajuda identificar la imatge és la petita serra d’argent que sostenen dos àngels als peus de la imatge. Cal indicar que la institució gremial a Sàsser és d’herència directament catalana i que manté el nomenclatura de catalana de “Gremi”.
Al Sud de la ciutat s’hi troba també el parc de Montserrat. Els seus orígens es remunten igualment al s. XVII quan es tractava de la finca d’esbarjo d’una família d’origen valencià que havia prosperat a l’illa. Avui és públic i deu el seu nom a una petita capella dedicada a la verge de Montserrat, actualment gestionada també pel Gremi dels Sastres de la ciutat.
També a prop d’Alguer, cap a l’est, trobem la vila d’Ittiri (Itiri Connedu en sard) on hi trobem l’església de Nostra Senyora de Montserrat, a la zona de Montesile. Es tracta d’una petita església d’una nau, els orígens de la qual són als voltants del 1670-80 quan nasqué com a seu de la confraria penitencial de Monserrato. Vinculat a aquesta església actualment existeix un cor de veus femenines sota el nom, també, de Nostra Signora di Monserrato.
Més a l’est trobem Ozieri o Otieri on, en el turó més alt de la vila i amb unes magnífiques vistes panoràmiques, s’hi troba l’ermita de la Beata Vergine di Monserrato, de finals del s. XVI. Fou construïda per algunes de les principals famílies locals, entre ells els Restarone i els Tola.
Actualment en destaca la seva portada d’estil renaixentista, amb la inscripció al timpà de “REINA DE MONSERRADU”; i a l’interior la imatge de la Marededéu –que reproduïm- també del s. XVII i que presideix l’esglesiola des d’un retaule elegantment restaurat amb elements del s. XVII. L’any 1903 es va constituir, a Ozieri la Società della Beata Vergine di Monserrato per tal de gestionar la restauració i manteniment de l’ermita, essent actualment aquesta societat la més antiga del municipi i la que compta amb més socis.
I acabem aquest tour per Sardenya al municipi d’Oliena, o Uliana, al sud-est d’Ittiri, ja a la província de Nuoro. Es tracta d’un petit santuari, a les afores del municipi, l’origen de la qual es remunta al 1554. Curiosament des de l’esplanada que es troba davant del petit temple, es veu una imponent vista del Monte Corrasi que destaca per una orografia que recorda molt a la de la nostra muntanya de Montserrat. El 8 de setembre s’hi celebra una important romeria des del centre del municipi que atrau a molta gent, i que acaba amb una festa davant del santuari on, entre d’altres, es ballen danses tradicionals sardes en honor a “sa Montserrata”.
