La luz ha sido siempre una metáfora de un conocimiento y como tal también en muchas ocasiones una metáfora divina de la actividad divina, la luz como creación, razón básica del mundo. Pasa esto en el primer capítulo del libro del génesis, pasa también en la filosofía neoplatónica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Sóc catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i poeta. Com a físic he publicat diverses obres de recerca en llibres i en revistes internacionals. En els llibres de poesia i d'assaig he tractat sovint temes científics i religiosos, com ara en les obres Déu, cosmos, caos; horitzons del diàleg entre ciència i religió; La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman); Déu, cosmos, caos: horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008); Introducción al mundo cuántico i Trenta poemes sobre ciència i fe (2011); La poesia de l'infinit. Ciència i mística (2012); Poemes sobre ciència i fe (2013); Poemes de Nadal i de Setmana Santa (2014); La mística dels dies (2015). Formo part del Patronat de la Fundació Joan Maragall.
