(ACN/CR) El Parlament ha aprovat aquest dimecres a la tarda la creació d’una comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església. La proposta registrada per ERC, la CUP i els Comuns finalment ha rebut també el suport del PSC, JxCat i Cs. Vox i el PP han votat en contra i el diputat del PSC-Units Ramon Espadaler s'ha abstingut.
(CR) “Aquí tenim la nostra mare. Fem-li lloc en la nostra vida i en el nostre cor”. Aquesta és la petició del prior de Montserrat, Bernat Juliol, durant la vetlla de pregària de la Mare de Déu de Montserrat celebrada ahir a la nit a la basílica. Una vetlla en què s’ha volgut recordar com Maria és “el tron” en el qual seu Jesús, una figura que el sosté, que el bressola des del naixement i l’acompanya fins a la creu.
(Laura Mor –CR) Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) han designat Francesc Conesa i Ferrer, bisbe de Solsona, com a nou president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC).
(Cristianisme i Justícia) Arran de la crisi de refugiats que ha generat la guerra d’Ucraïna, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el paper Hospitalitat sí, hospitalitat sempre, que signen Maria del Carmen de la Fuente i Santi Torres, tots dos membres de la
(Fundació "la Caixa") Posar l'art al servei de la societat és l'objectiu del programa 'Art for Change 2022' de la Fundació "la Caixa" que ha obert la convocatòria per contribuir a la transformació social. El termini de presentació de projectes que promouen l’accés actiu a la cultura romandrà obert fins al 31 de maig, i les propostes es donaran a conèixer al novembre.
(Laura Mor –CR/Montserrat) Comiat a la basílica de Santa Maria de Montserrat del savi i erudit mallorquí Josep Massot i Muntaner, mort aquest diumenge. Reconegut editor, historiador i treballador infatigable per la llengua i la cultura, sí. Però, sobretot, monjo de Montserrat. Així l’ha recordat aquest dimarts la comunitat monàstica en el seu funeral, abans de ser enterrat al cementiri de l’abadia.
(Vatican News) “Que el gran pas pasqual de la mort a la nova vida en Crist sigui una realitat per al poble ucraïnès”.
(Lucía Montobbio –CR) El principal objecte que té el llibre Enigmes de la bíblia i cultura contemporània, de Lluís Busquets i Grabulosa, és el d’explicar els continguts de la Bíblia a la societat present.
(Bisbat d'Urgell) Per explicar el procés de renovació del Museu Diocesà d'Urgell i la complexitat tècnica que ha requerit, el museu inicia una campanya de difusió a través de les seves xarxes socials. La campanya s'ha plantejat en el marc de la finalització de la primera fase del projecte de transformació del museu diocesà.
(CR) Una setmana després que l’Església Catòlica hagi celebrat la Resurrecció del Crist, aquest diumenge ho han fet les esglésies ortodoxes. D’aquesta manera, les més de 57 comunitats repartides arreu de Catalunya han viscut la Pasqua seguint els seus propis oficis i tradicions.
(Claretians) “Reconciliar el progrés econòmic amb la preservació de la casa comuna”. Així ha explicat Bernat Sellarès l'objectiu del seu llibre Economia i ecologia, presentat aquest dijous a la tarda a la Llibreria Claret.
(Montserrat Boixareu –CR) A la pregària de Laudes de diumenge 24 d’abril m’assabento que ha mort Josep Massot i Muntaner, a qui sempre vaig anomenar pare Massot des que vaig començar a treballar a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 2001. Ha mort l’endemà de la Festa del llibre, tal com anomenava ell aquesta data, especialment assenyalada per a autors, editors, llibreters i tots els catalans.
(Monestir de les Avellanes) Durant el mes d’abril el Monestir de les Avellanes duu a terme accions de conservació i restauració de la porta d’accés a l’església des del claustre, del segle XIV, la qual incorpora un timpà de l’escultor Leandre Cristòfol (1965) que també s’està intervenint. Així mateix es preveu fer una primera neteja de l’arcosoli on s’ha d’instal·lar la reproducció d’un dels sepulcres dels comtes d’Urgell.
(CR) Arran de la mort aquest diumenge del monjo de Montserrat Josep Massot, són moltes les mostres públiques de condol que arriben a través de les xarxes socials. Carles Puigdemont, Yvonne Griley o Agustí Colomines són alguns dels noms que han recordat aquest matí al monjo.
(CR) “Tinc feina per viure cent cinquanta anys!”, deia el pare Massot. Una expressió que descrivia la capacitat ingent de treball d’aquest monjo de Montserrat. El mallorquí Josep Massot i Muntaner ha mort aquesta matinada, amb 80 anys, l’endemà de la diada de Sant Jordi. Editor, historiador i filòleg, marxa així un savi, una figura genuïna i cabdal en la defensa de la cultura i de la llengua dels Països Catalans.
(Arquebisbat de Tarragona) El Centre Tarraconense El Seminari ha acollit la presentació del llibre Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l’antiguitat a l’actualitat, de l'historiador i arqueòleg Andreu Muñoz Melgar.
(Moviment Laudato Si') Coincidint amb el Dia de La Terra celebrat aquest divendres, l'Església ha convidat a les comunitats catòliques de tot el món a participar en la Setmana Laudato Si' 2022. La iniciativa patrocinada pel Vaticà serà del 22 al 29 de maig i marcarà el retorn als esdeveniments presencials després de dues edicions amb activitats telemàtiques.
(CR) La Diada de Sant Jordi és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor. Però què sabem de realitat històrica del personatge, des de quan se celebra? Per què es regalen llibres, quina falsedat ens amaga la tradició? Per què cal vigilar amb el color de la rosa que es regala, quin element no pot faltar a la rosa? Quin abast té la festivitat, quin poble la fa durar deu dies, quin és l’edifici més santjordià?
1. Què sabem del protagonista de la Diada?
(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar dels missioners de la misericòrdia, del pas de Tomàs del dubte a la fe, d’estimar allò que és de dalt, de la pau de Crist, de recuperar el diumenge, de l’educació dels fills, de la declaració de la renda, de l’aclamació ‘Crist ha ressuscitat’, de la missió dels laics i de refer l’esperança.
(CR) En vigílies de Sant Jordi Catalunya Religió us proposem 15 llibres per tenir en el radar. Hi ha una mica de tot: novel·la, llibre espiritual, consells per a ser més feliços i millors persones, assaig i, fins i tot, una guia de viatges i un àlbum il·lustrat. Novetats o no dels darrers mesos i també algun clàssic reeditat. Veus diverses, des del món de la teologia, el pensament, l’educació que tenen un fons d’humanitat compartit. Bona lectura i molt bona diada!
(ACN) En Gagandeep, la Gisela, la Dolma i la Nagia són joves d'entre 22 i 30 anys i practicants de la religió sikh, catòlica, budista i musulmana. Per a tots ells es tracta d’un camí que han triat voluntàriament i que incideix directament en la forma com perceben la vida, aportant-los un benestar en el seu dia a dia. En aquest sentit, tots ells remarquen la importància de ser “tolerant” i “obert de ment” amb totes les opcions.
(Companyia de Maria) El XVIII Capítol General de la Companyia de Maria ha reelegit Rita Calvo Sanz com a superiora general per al proper sexenni, del 2022 al 2028. Calvo prové de la Província Ibèrica de la Companyia, de la qual en forma part Catalunya. En la seva trajectòria hi destaca el nomenament del papa Francesc com a membre, des del juny de 2019, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica.
(Bisbat d'Urgell) Amb la col·laboració de la Seu d'Urgell i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, el Museu Diocesà d'Urgell impulsa un projecte per tal definir una estratègia dirigida a enfortir el vincle entre la població local i la catedral. Un projecte en el marc de la Candidatura de Patrimoni Mundial que engega la segona fase amb quatre tallers participatius.
(CR) Pau. Aquest ha estat el missatge del pregó de Pasqua de la Fundació Blanquerna. El pregó d’aquest any l’ha pronunciat el delegat del Jesuïtes a Catalunya, Enric Puiggròs, coincidint amb els 500 anys de la conversió de Sant Ignasi. Un pregó que ha enllaçat l’Any Ignasià i l’espiritualitat ignasiana amb la recerca de la pau i el context social i emocional que ens ha portat la Covid.
