Catalunya Religió ha entrevistat avui al pòdcast de La Rebotiga a en Josep Porta, president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Josep Porta, expert en la matèria, ha compartit una mirada profunda sobre aquest costum tan arrelat a la religiositat catalana. El pessebrisme, com explica Porta, és molt més que una simple decoració de Nadal, és un fenomen cultural i espiritual amb una llarga història que continua viu avui dia.
"El pessebrisme a Catalunya sempre ha sigut molt important. A Pedralbes, hi ha un pessebre d’alabastre datat al 1400 i pico. La tradició pessebrista fa molts anys que beu d'això", afirma Porta. La tradició es remunta a segles enrere i un dels punts destacats és la creació de l'Associació Pessebrista de Barcelona, la més antiga del món, fundada l’any 1862, tot i que no es va oficialitzar fins a l'any següent. Segons Porta, "els pessebristes es reunien per posar-se d'acord sobre quan mostrar els pessebres a la ciutadania. En aquells temps, s’havia d’encendre les candeletes i llumetes a mà, un procés que requeriria molt més temps que els nostres moderns pessebres il·luminats amb un simple interruptor".
En l'actualitat, el pessebrisme es manté viu, amb moltes cases continuant la tradició de crear els seus propis pessebres. Porta destaca la vitalitat d'aquest costum: "Posi 'pessebre' o 'Belén' a Google i veurà la quantitat de coses que li arriben a sortir sobre el pessebre, tutorials... Hi ha gent que es guanya bé la vida fent tutorials de pessebre. El pessebrisme avui està més viu que mai". Aquest fenomen s’ha anat adaptant als temps moderns, amb una gran afluència de maquetistes i fins i tot amants del maquetisme bèl·lic que han trobat en el pessebre una nova forma d'expressió.
No obstant això, el pessebrisme també és un tema que sovint genera polèmiques a la ciutat de Barcelona, especialment pel que fa a la seva presència a la plaça Sant Jaume. "Jo crec que s'ha establert una polèmica típica, tant com el propi pessebre i l'arbre. Per Nadal, sempre sembla que hem de discutir sobre el pessebre", explica Porta. Tot i això, defensa que la ciutat compta amb una gran quantitat de pessebres, i assegura: "A Barcelona, hi ha pessebre, de fet, hi ha pessebres a llocs com la catedral, la Generalitat o dins de l'Ajuntament. Això que a Barcelona no hi ha pessebre és un tema polític més que una realitat".
Una de les figures més emblemàtiques d'un pessebre és el nen Jesús. En aquest sentit, Porta assenyala que la tradició dictava que el nen Jesús s'hi posés el 24 de desembre, com explica: "El nen Jesús s'ha de posar quan neix. A casa meva no el posem fins al 24, però hi ha altra gent que sí que el té abans". Per contra, altres elements més inusuals, com el caganer, també han donat lloc a debat. "Aquesta figura del caganer, que es va començar a promocionar des de l'Ajuntament, ha esdevingut una icona i fins i tot una oportunitat de negoci per a algunes empreses", explica Porta, qui reconeix l'interès i el negoci que envolta aquest element.
El pessebrisme, tot i les polèmiques que genera en l'àmbit públic, continua sent una part essencial de la celebració del Nadal a Barcelona i a tota Catalunya. "El pessebre és una part molt important del Nadal. Els nens poden continuar fent el pessebre i jugant amb les figures. Això permet mantenir la tradició viva", conclou Porta. Els pessebres segueixen sent una expressió cultural i espiritual viva, capaç d'unir generacions i de mantenir una relació entre els ciutadans i la seva història.
