Audiència General 27 de novembre 2024
Cicle de Catequesi. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús la nostra esperança.
15. Els fruits de l’Esperit Sant. L’alegria
Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver parlat de la gràcia santificant i dels carismes, voldria centrar-me avui en una tercera realitat vinculada a l’acció de l’Esperit Sant: els “fruits de l’Esperit”. Què és el fruit de l’Esperit? Sant Pau ens n’ofereix una llista en la Carta als Gàlates. Escriu: "El fruit de l’Esperit és l’amor, la joia, la pau, la magnanimitat, la benevolència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, l’autocontrol" (5,22). Nou fruits de l’Esperit. Però què és això “fruits de l’Esperit”?
A diferència dels carismes, que l’Esperit dona a qui vol i quan vol per al bé de l’Església, els fruits de l’Esperit – repeteixo: amor, alegria, pau, magnanimitat, benevolència, bondat, fidelitat, mansuetud, autocontrol – són el resultat d’una col·laboració entre la gràcia i la nostra llibertat. Aquests fruits expressen sempre la creativitat de la persona, en la qual "la fe actua a través de la caritat" (Gal 5,6), de vegades d’una manera sorprenent i alegre. No tothom en l’Església pot ser apòstol, profeta, evangelista; però tothom indistintament pot ser i ha de ser caritatiu, pacient, humil, pacificador, etc. Tots nosaltres, sí, hem de ser caritatius, hem de ser pacients, hem de ser humils, promotors de pau i no de guerra.
Entre els fruits enumerats per l’Apòstol, m’agrada destacar-ne un, recordant les paraules inicials de l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium: "L’alegria de l’Evangeli omple els cors i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, de la buidor interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria" (n. 1). A vegades hi ha moments tristos, però sempre hi ha la pau. Amb Jesús hi ha l’alegria i la pau.
L’alegria, fruit de l’Esperit, té en comú amb tota altra alegria humana un cert sentiment de plenitud i de satisfacció, que ens fa voler que duri sempre. Sabem per experiència, però, que això no succeeix, perquè tot aquí baix passa ràpidament. Tot passa ràpidament. Pensem junts: la joventut: passa ràpidament, la salut, les forces, el benestar, les amistats, els amors… Duren cent anys? Però després no més. A més, encara que aquestes coses no passin de pressa, al cap d’un temps ja no són suficients, o fins i tot es fan avorrides, perquè, com deia Sant Agustí dirigint-se a Déu: "Tu ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en tu". És la inquietud del cor per cercar la bellesa, la pau, l’amor, l’alegria.
L’alegria de l’Evangeli, l’alegria evangèlica, a diferència de tota altra alegria, es pot renovar cada dia i tornar-se encomanadissa. "Només gràcies a la trobada – o retrobada – amb l’amor de Déu, que esdevé amistat feliç, som redimits de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. [...] Allà rau la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com es pot abstenir de comunicar-lo als altres?" (Evangelii gaudium, 8). És la doble característica de l'alegria fruit de l’Esperit: no només està subjecta a l’inevitable desgast del temps, sinó que es multiplica compartint-la amb els altres! Una veritable alegria es comparteix amb els altres, i “s’encomana”.
Fa cinc segles, vivia aquí a Roma un sant anomenat Felip Neri. Ell va passar a la història com el sant de l'alegria. Als nens pobres i abandonats del seu Oratori els deia: “Fillets, estigueu alegres; no vull escrúpols ni malenconia; ja en tinc prou si no pequeu”. I també: “Sigueu bons, si podeu!”. Menys coneguda, però, és la font d’on brollava la seva alegria. Sant Felip Neri tenia tant amor per Déu que a vegades semblava el cor li esclatés al pit. La seva alegria era, en el sentit més ple, un fruit de l’Esperit. El sant va participar en el Jubileu del 1575, que ell va enriquir amb la pràctica, mantinguda des d’aleshores, de la visita a les Set Esglésies. Va ser, en la seva època, un veritable evangelitzador mitjançant l’alegria. I tenia aquesta característica pròpia de Jesús: perdonava sempre, ho perdonava tot. Potser alguns de nosaltres podem pensar: “Però jo he fet aquest pecat, i aquest no serà perdonat…”. Escolteu bé això: Déu ho perdona tot, Déu perdona sempre. I aquesta és l’alegria: ser perdonats per Déu. I als sacerdots i als confessors els dic sempre: perdoneu-ho tot, no pregunteu massa, perdoneu-ho tot, tot i sempre.
La paraula “Evangeli” significa notícia alegre. Per això no es pot comunicar amb cares llargues i cares fosques, sinó amb l’alegria de qui ha trobat el tresor amagat i la perla preciosa. Recordem l’exhortació que Sant Pau adreçava als creients de l’Església de Filips, i ara ens adreça a tots nosaltres: "Estigueu sempre alegres en el Senyor, us ho repeteixo: estigueu alegres. Que la vostra bondat sigui coneguda per tots" (Fil 4,4-5).
Estimats germans i germanes, estigueu alegres amb l’alegria de Jesús en el cor. Gràcies.
Traducció: Josep M. Torrents
