Audiència General 18 de setembre 2024
Catequesi. El viatge apostòlic a Indonèsia, Papua Nova Guinea, Timor Est i Singapur
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui us parlaré del viatge apostòlic que vaig fer a Àsia i Oceania. Es diu viatge apostòlic perquè no és un viatge de turisme, és un viatge per portar la Paraula del Senyor, per donar a conèixer el Senyor, també per conèixer l’ànima dels pobles. I això és molt bonic.
Pau VI, l’any 1970, va ser el primer Papa que va volar cap al sol naixent, visitant també Filipines i Austràlia, però també fent parades en diversos Països asiàtics i en les Illes Samoa. Aquell va ser un viatge memorable. Perquè el primer que va sortir del Vaticà va ser Sant Joan XXIII que va anar en tren a Assís; després Sant Pau VI va fer això: un viatge memorable! També en això he mirat de seguir el seu exemple, però, essent uns anys més gran que ell, m’he limitat a quatre Països: Indonèsia, Papua Nova Guinea, Timor Oriental i Singapur. Dono gràcies al Senyor, que m’ha concedit fer com a Papa vell el que hauria volgut fer de jove jesuïta, perquè jo volia anar allà per ser-hi missioner!
Una primera reflexió que surt espontàniament després d’aquest viatge és que pensant en l’Església encara som massa eurocèntrics, o, com diuen, “occidentals”. Però en realitat, l’Església és molt més gran, molt més gran que Roma i que Europa, molt més gran, i – m’atreveixo a dir – molt més viva, en aquells Països. Ho he experimentat de manera emocionant trobant aquelles Comunitats, escoltant els testimonis de sacerdots, religioses, laics, especialment catequistes – els catequistes són els que fan l’evangelització –. Esglésies que no fan proselitisme, sinó que creixen per “atracció”, com deia sàviament Benet XVI.
A Indonèsia, els cristians són gairebé el 10%, i els catòlics el 3%, una minoria. Però la que he trobat és una Església viva, dinàmica, capaç de viure i de transmetre l’Evangeli en aquell País que té una cultura molt noble, inclinada a harmonitzar les diferències, i al mateix temps té la més nombrosa presència de musulmans en el món. En aquest context, vaig tenir la confirmació de com la compassió és el camí per on els cristians poden i han de caminar per donar testimoni de Crist Salvador i al mateix temps trobar les grans tradicions religioses i culturals. Pel que fa a la compassió, no oblidem les tres característiques del Senyor: proximitat, misericòrdia i compassió. Déu és proper, Déu és misericordiós i Déu és compassiu. Si un cristià no té compassió, no serveix de res. “Fe, fraternitat, compassió” ha estat el lema de la visita a Indonèsia: amb aquestes paraules l’Evangeli entra cada dia, en el concret, en la vida d’aquell poble, acollint-lo i donant la gràcia de Jesús mort i ressuscitat. Aquestes paraules són com un pont, com el pas subterrani que uneix la Catedral de Jakarta amb la més gran Mesquita de l’Àsia. Allà vaig veure que la fraternitat és el futur, és la resposta a l’anti-civilització, als complots diabòlics de l’odi i de la guerra, també del sectarisme. És la germanor, la fraternitat.
La bellesa d’una Església missionera, en marxa, l’he trobada a Papua Nova Guinea, un arxipèlag que s’estén vers la immensitat de l’Oceà Pacífic. Allà els diversos grups ètnics parlen més de vuit-centes llengües: un ambient ideal per a l’Esperit Sant, a qui li encanta fer ressonar el missatge de l’Amor en la simfonia de les llengües. No és uniformitat, el que fa l’Esperit Sant, és simfonia, és harmonia, Ell és el “patró”, és el cap de l’harmonia. Allà, d’una manera particular, els protagonistes són encara els missioners i els catequistes. M’ha alegrat el cor poder estar uns mica amb els missioners i els catequistes d’avui; i m’ha commogut escoltar els cants i les músiques dels joves: en ells he vist un nou futur, sense violències tribals, sense dependències, sense colonialismes ideològics i econòmics ; un futur de fraternitat i cura del meravellós ambient natural. Papua Nova Guinea pot ser un “laboratori” d’aquest model de desenvolupament integral, animat pel “llevat” de l’Evangeli. Perquè no hi ha una nova humanitat sense homes nous i dones noves, i aquests només els fa el Senyor. I m’agradaria també esmentar la meva visita a Vanimo, on els missioners estan entre el bosc i el mar. Entren en el bosc per anar a buscar les tribus més amagades… Un bonic record, aquest.
El poder de promoció humana i social del missatge cristià destaca de manera particular en la història de Timor Oriental. Allà l’Església ha compartit amb tot el poble el procés d’independència, orientant-lo sempre cap a la pau i la reconciliació. No es tracta d’una ideologització de la fe, no, és la fe que es fa cultura i al mateix temps la il·lumina, la purifica, l’eleva. Per això he rellançat la relació fecunda entre fe i cultura, en la qual ja s’havia centrat en la seva visita Sant Joan Pau II. La fe s’ha d’inculturar i les cultures s’han d’evangelitzar. Fe i cultura. Però sobretot em va sorprendre la bellesa d’aquell poble: un poble provat però joiós, un poble savi en el patiment. Un poble que no només genera molts fills – hi havia un mar de nens, molts! –, però els ensenya a somriure. No oblidaré mai el somriure dels nens d’aquell país, d’aquella regió. Somriuen sempre els infants allà, i n’hi ha tants. Ensenyeu-los a somriure, a aquest poble, i això és una garantia de futur. En definitiva, a Timor Oriental he vist la joventut de l’Església: famílies, infants, joves, tants seminaristes i aspirants a la vida consagrada. Voldria dir, sense exagerar, he respirat “aire de primavera”!
L’Última parada d’aquest viatge va ser Singapur. Un País molt diferent dels altres tres: una ciutat-Estat, moderníssima, centre econòmic i financer de l’Àsia i més enllà. Allà els cristians són una minoria, però formen, tanmateix, una Església viva, compromesa a generar harmonia i fraternitat entre les diverses ètnies, cultures i religions. Fins i tot en la rica Singapur hi ha els “petits”, que segueixen l’Evangeli i esdevenen sal i llum, testimonis d’una esperança més gran que la que poden garantir els beneficis econòmics.
Vull agrair a aquesta gent que em va acollir amb tanta calidesa, amb tant d’amor. Agrair als seus Governants, que han ajudat tant aquesta visita, perquè es fes amb ordre, sense problemes. Dono les gràcies a tots els que han col·laborat en això. Dono gràcies a Déu pel do d’aquest viatge! I renovo el meu agraïment a tothom, a tots. Que Déu beneeixi la gent que he trobat i els guiï pels camins de la pau i de la fraternitat! Una salutació a tothom!
Traducció: Josep M. Torrents
