El pare Adalbert Franquesa, qui fou destacat monjo de Santa Maria de Montserrat i impulsor de les festes d’entronització de la Mare de Déu de 1947, explica en tot detall en el seu llibre “75 anys de Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat” com foren les festes del Mil·lenari celebrades l’any 1880. Festes convocades per commemorar la suposada trobada miraculosa de la imatge de la Moreneta per, segons diu la llegenda, uns pastors en una cova montserratina. Ara, cent quaranta-cinc anys després, la comunitat benedictina celebra el mil·lenari de la presència de monjos benedictins en el monestir de Santa Maria.
Les festes del Mil·lenari de 1880 foren convocades per revifar la petita comunitat monàstica, no eren més de vint monjos, desconcertada pels esdeveniments socials i polítics de l’època. La fixació de la data de la celebració de la trobada de la imatge a 880, una possible data era 888, fou una concessió a la figura venerada de l’abat Miquel Muntadas, l’abat de la restauració montserratina i promotor de les festes, que la seva precària salut no augurava que visqués fins a l’any 1888, morí l’any 1885. Si l’abat Muntades fou l’impulsor de la idea del Mil·lenari, aquesta celebració es pogué dur a terme gràcies a l’entusiasme i implicació d’alguns insignes eclesiàstics d’aquell moment. Fou decisiu el paper del bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona, i els sacerdots Jaume Collell i Fèlix Sardà i Salvany. Aquests sacerdots publicistes es proposaren, a través dels seus diaris, mobilitzar el poble català a participar en aquesta festa. Volien que tots els catalans comprenguessin el que podia significar, per cadascun d’ells, la celebració del Mil·lenari.
La “Junta del Milenario” programà diverses activitats, devocionals, musicals, literàries, preparades abans del dia 25 d’abril de 1880 quan s’havia de culminar aquesta celebració, tot i que després d’aquesta data continuaren fent-se algunes activitats. Mn. Collell escriví un abrandat pregó convocant a tots els catalans a pujar al monestir de Santa Maria per afirmar, en la casa pairal de Catalunya, l’amor a la pàtria i la fe del poble català. Unes 20.000 persones ompliren el santuari i el monestir per participar en els diversos actes programats, acabant tota la celebració amb un esplèndid castell de focs, enlairat des de la cova de fra Garí, amb el qual acabà, segons paraules de Mn. Collell, la festa Major de Catalunya. La celebració del Mil·lenari de 1880 el dia 25 d’abril fou, segons els seus promotors, la culminació d’un treball popular iniciat molt abans. Per ells no es tractava de fer només uns actes oficials, pensats per mobilitzar puntualment persones entusiasmades, sinó dinamitzar la societat catalana entorn de dues grans idees: la pàtria i la fe. Aquests promotors, sensibles als ideals d’aquella època, destacaven que la pàtria encara era viu perquè posseïa allò que dona vida: la fe.
El poble, segons diu el pare Franquesa, respongué magníficament no sols a la crida a les festes del Mil·lenari, sinó també al moviment de peregrinació havia impulsat el doctor Sardà i Salvany sota el lema “A Montserrat”. Es tractava de peregrinar de tot Catalunya per comarques al santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb verdader esperit de romeus. Aquestes iniciatives formularen la mística del romiatge montserratí. Des de diferents indrets de Catalunya sorgiren estols de fidels enquadrats en diverses peregrinacions cap a Montserrat, abans i després de la festa del Mil·lenari. Foren uns moments de gran efervescència de devoció popular en uns moments de gran descreença en la societat catalana. En alguns casos, si no fou possible el romiatge al monestir de Santa Maria, s’organitzaren trobades en santuaris comarcals sota l’advocació de la festa del Mil·lenari. Els romiatges foren ininterromputs durant tot l’any 1880. La de la devoció popular per la Mare de Déu culminà l’any següent amb la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya.
Avui, a l’inici d’unes noves festes del Mil·lenari, ara per commemorar la presència ininterrompuda de monjos al monestir de Santa Maria cal sentir-se en comunió i continuïtat amb l’encert de la comunitat monàstica de finals del segle XIX que, després de veure destruït el monestir per la Guerra del Francès i, anys després, de l’expulsió dels monjos per l’anticlericalisme de l’època, tingueren l’encert de promoure una iniciativa popular que connectà els ideals comunitaris amb l’envigoriment de la societat catalana. En aquells moments, 1880, com ara, des de la perspectiva del 2025 la comunitat de monjos saberen plantejar-se qui eren i cap on anaven. Ara, cent quaranta-cinc anys després de les primeres festes del Mil·lenari, moltes de les preguntes que es feu la comunitat monàstica i els cristians de Catalunya en aquells moments, són similars a les que es poden fer avui. Les festes del Mil·lenari de 1880 aconseguiren el deixondiment del poble català. Moltes persones es mobilitzaren per l’èxit d’aquella commemoració. Ara, hem de participar en el conjunt d’iniciatives proposades per la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat per compartir amb la societat catalana el que han fet, el que són i cap on volen anar. Les festes del Mil·lenari han d’esdevenir un projecte col·lectiu, capaç d’il·lusionar i estimular el compromís perquè el monestir de Santa Maria de Montserrat continuï sent una comunitat testimoni dels ideals de la Regla de Sant Benet, i un lloc d’acolliment i d’integració de la vida monàstica amb l’entorn i la societat catalana.
