Audiència general. 21 d'agost de 2024
Cicle de Catequesis. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús, la nostra esperança.
6. “L’Esperit del Senyor és sobre meu”. L’Esperit Sant en el Baptisme de Jesús
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui reflexionem sobre l’Esperit Sant que ve sobre Jesús en el baptisme al Jordà i d’Ell s’estén al seu cos que és l’Església. A l’Evangeli de Marc l’escena del baptisme de Jesús es descriu així: «Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i va ser batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s‘esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del
cel: “Tu ets el meu Fill, l’estimat: en tu m’he complagut”» (Mc 1,9-11).
Tota la Trinitat es va reunir, en aquell moment, a la vora del Jordà! Hi ha el Pare que es fa present amb la seva veu; hi ha l’Esperit Sant que baixa sobre Jesús en forma de colom i hi ha aquell que el Pare proclama com el seu Fill estimat, Jesús. És un moment molt important de la Revelació, és un moment important de la història de la salvació. Ens farà bé rellegir aquest fragment de l’Evangeli.
Què va passar que fos tan important en el baptisme de Jesús que tots els Evangelistes en parlessin? La resposta la trobem en les paraules que Jesús pronuncia, poc temps després, en la sinagoga de Natzaret, amb una clara referència a l’esdeveniment del Jordà: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu; perquè Ell m’ha ungit» (Lc 4,18). Al Jordà Déu Pare va “ungir amb l’Esperit Sant”, és a dir va consagrar Jesús com a Rei, Profeta i Sacerdot.
De fet, a l’Antic Testament els reis, els profetes i els sacerdots eren ungits amb oli perfumat. En el cas de Crist, en lloc d’oli físic, hi ha l’oli espiritual que és l’Esperit Sant, en lloc del símbol hi ha la realitat: és el mateix Esperit que baixa sobre Jesús. Jesús estava ple de l’Esperit Sant des del primer instant de la seva Encarnació. Tanmateix aquella era una “gràcia personal”, incomunicable; ara, en canvi, amb aquesta unció, rep la plenitud del do de l’Esperit que per la seva missió, com a cap, comunicarà al seu cos que és l’Església, i a cadascun de nosaltres.
Per això l’Església és el nou “poble reial, poble profètic, poble sacerdotal”. La paraula hebrea “Messies” i la corresponent en grec “Crist” -Christós –, ambdues referides a Jesús, signifiquen “ungit”: va ser ungit amb l’oli de l’alegria, ungit amb l’Esperit Sant. El nostre mateix nom de “cristians” serà explicat pel Pares en el sentit literal: cristians vol dir “ungits a semblança de Crist”. [1]
Hi ha un Salm de la Bíblia que parla d’un oli perfumat, abocat sobre el cap del summe sacerdot Aaron i que s’escampa per la barba i baixa fins a la vora de la seva túnica (cf. Sal 133,2). Aquesta imatge poètica de l’oli que flueix, utilitzada per descriure la felicitat de conviure junts com a germans, s’ha convertit en una realitat espiritual i realitat mística en Crist i en l’Església. Crist és el cap, el nostre Summe Sacerdot, l’Esperit Sant és l’oli perfumat i l’Església és el cos de Crist en el qual s’estén.
Hem vist per què l’Esperit Sant, en la Bíblia, és simbolitzat pel vent i, de fet, pren el seu mateix nom, Ruah - vent. També val la pena de preguntar-nos per què és simbolitzat per l’oli, i quin ensenyament pràctic en podem treure d’aquest símbol. En la Missa del Dijous Sant, consagrant l’oli anomenat “Crisma”, el bisbe, referint-se als que rebran la unció en el Baptisme i en la Confirmació, diu així: «Que aquesta unció els penetri i els santifiqui, perquè, alliberats de la corrupció original i consagrats com a temple de la seva gloria, escampin l’olor d’una vida santa». És una aplicació que es remunta a Sant Pau, que va escriure als Corintis: «Nosaltres som, de fet, davant Déu, el perfum de Crist» (2 Cor 2,15). La unció ens perfuma, i també una persona que viu amb joia la seva unció perfuma l’Església, perfuma la comunitat, perfuma la família amb aquest perfum espiritual.
Sabem que, malauradament, a vegades els cristians no difonen l’olor de Crist, sinó la mala olor del propi pecat. I no ho oblidem mai: el pecat ens allunya de Jesús, el pecat ens fa esdevenir oli dolent. I el diable – no oblidem això – normalment, el diable entra per les butxaques – aneu amb compte. I això, però, no ens ha de distreure del compromís de realitzar, tant com puguem i cadascú en el propi ambient, aquesta vocació
sublim de ser la bona olor de Crist en el món. L’olor de Crist surt dels “fruits de l’Esperit”, que són «amor, joia, pau, magnanimitat, benvolença, bondat, fidelitat, gentilesa, autocontrol» (Gal 5,22). Això ho va dir Pau, i que bonic és trobar una persona que tingui aquestes virtuts: una persona amb amor, una persona joiosa, una persona que crea la pau, una persona magnànima, no garrepa, una persona benèvola que acull a
tothom, una persona bona.
És agradable de trobar una persona bona, una persona fidel, una persona tranquil·la, que no sigui orgullosa… Si ens esforcem per conrear aquests fruits i quan nosaltres trobem aquesta gent aleshores, sense que ens n’adonem, algú al voltant nostre sentirà un mica de la fragància de l’Esperit de Crist. Demanem a l’Esperit Sant que ens faci més conscients que som ungits, ungits per Ell.
Traducció: Josep M. Torrents
