Els funerals d’agost a Barcelona acostumen a ser poc concorreguts. Més encara si el finat té 96 anys i molts dels qui van ser els seus amics i coneguts ja l’han precedit. Però malgrat això, aquest dijous 1 d’agost el funeral de mossèn Francesc d’Assís Vergés i Tuset ha aplegat prop d’un centenar de persones al Tanatori de les Corts, la majoria feligresos de la parròquia de Santa Dorotea del barri de Sants de Barcelona. Va ser-ne rector durant 36 anys, des de 1977 fins a la seva jubilació. A Sants va néixer el 1928 i hi va morir aquest dilluns.
Mossèn Francesc Vergés no ha estat dels capellans més coneguts de Barcelona. Però va acompanyar moltes persones. Sobretot vinculades als grups de la parròquia, grups de joves i de matrimonis com els Equips de la Mare de Déu. I sobretot va ajudar molta gent. Amb l’acompanyament personal i amb ajuda més concreta, repartint el patrimoni familiar que havia heretat. Sempre de manera anònima. També va donar generoses empentes econòmiques a iniciatives i entitats quan faltaven els diners. Un llegat que també es va preocupar que perdurés amb el temps.
Però sobretot mossèn Verges representa una generació de capellans. Era el cosí més jove de mossèn Francesc Vergés i Vives, l’altre mossèn Vergés que va morir el 2015. Tots dos van estar influïts per un dels eclesiàstics catalans més rellevant de mitjans del segle XX, Manuel Bonet i Muixí, fundador de la Unió Sacerdotal i auditor a la Rota romana. A través d’ell van poder entendre el Concili Vaticà II.
Mossèn Josep Hortet ho recordava en l’homilia del funeral. Ordenat prevere el 1959, de la mà de Bonet i Muixí va ampliar els estudis a Roma. Després, va formar part de l’equip de formadors del Seminari de Barcelona, arrossegant a l’aplicació real del Vaticà II a les noves generacions sacerdotals. Amb “un sentit d’acció renovadora” i “una gran amplitud europea”. Una voluntat de síntesi entre la renovació eclesial i social del Vaticà II i l’arrelament al país: “Ens va orientar per ajudar-nos en la justícia social, la construcció permanent del poble de Catalunya, la llengua del país, la pau mundial o el paper d’Europa com a societat solidària amb els països empobrits per l’explotació”.
Vergés va ser un dels primers impulsors de la Unió Sacerdotal, que durant el post-concili va ser una de les entitats clau per promoure la fraternitat entre el clergat de Barcelona, i el catalanisme i la justícia social com a eixos del compromís sacerdotal. Més endavant va ser un dels promotors de la revista El Pregó, amb la voluntat de frenar els intents de restauració i molt crítica amb la jerarquia eclesial.
Impedit els darrers anys, ha estat acompanyat de capellans amics amic com mossèn Hortet o Salvador Barcadit que ha presidit el funeral concelebrat amb una desena de preveres. També el van acollir les benedictines del carrer Anglí per la relació amb el cosí capellà. Al final del funeral han intervingut el seu amic Pere Fàbregues i un representant de la parròquia de Santa Dorotea. Fàbregues ha reiterat el seu “gran amor i compromís amb l’Evangeli i Catalunya", la seva “mà generosa i anònima” i no ha amagat el seu “caràcter fort i sense fissures". El vicari episcopal Antoni Casas ha tramés el condol en nom de l’arquebisbat de Barcelona.
Al setembre la comunitat parroquial organitzarà una eucaristia de record a Santa Dorotea.
