Papa Francesc: “Cal fer dels salms la nostra pregària”

Audiència General 19 de juny 2024

Cicle de Catequesis. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús, la nostra esperança.

4. L’ Esperit ensenya a l’Esposa a pregar. Els Salms, simfonia de pregària en la Bíblia

Estimats germans i germanes, bon dia!

Per preparar el proper Jubileu, he convidat a dedicar l’any 2024 «a una gran “simfonia” de pregària» . Amb la catequesi d’avui voldria recordar que l’Església té ja una gran simfonia de pregària, el compositor de la qual n’és l’Esperit Sant, i és el Llibre dels Salms.

Com en totes les simfonies hi ha diversos “moviments”, és a dir, diversos tipus d’oració: lloança, agraïment, súplica, lamentació, narració, reflexió de saviesa, i altres, ja sigui en forma personal, ja sigui en la forma coral de tot el poble. Hi ha cants que el mateix Esperit ha posat en els llavis de l’Esposa, l’Església. Tots els Llibres de la Bíblia, ja ho vaig recordar una altra vegada, estan inspirats per l’Esperit Sant, però el Llibre dels Salms ho és també en el sentit que està ple d’inspiració poètica.

Els salms han tingut un lloc privilegiat en el Nou Testament. De fet, hi ha hagut i hi ha encara edicions que  posen junts el Nou Testament i els Salms. Al meu escriptori hi tinc una edició en ucraïnès del Nou Testament i els Salms, d’un soldat que ha mort en la guerra, que m’han enviat; ell pregava al front amb aquest llibre. No tots els salms – i no tot el que diu cada salm – es poden repetir i fer-los seus els cristians i encara menys l’home modern. Ells reflecteixen, a vegades, una situació històrica i una mentalitat religiosa que ja no són les nostres. Això no vol dir que no siguin inspirats, sinó que en alguns aspectes van relacionats amb un temps i amb un estat provisional de la revelació, com ho és també una gran part de la legislació antiga.

El que més ens recomanen els salms a la nostra acollida és que van ser la pregària de Jesús, de Maria, dels Apòstols i de totes les generacions cristianes que ens han precedit. Quan els recitem, Déu els escolta amb aquella grandiosa “orquestració” que és la comunió dels sants. Jesús, segons la Carta als Hebreus, entra en el món en el cor amb el verset d’un salm: “Mireu, vinc a fer, Déu meu, la teva voluntat” (cf. Heb 10,7; Sal 40,9); i deixa el món, segons l’Evangeli de Lluc, amb un altre verset als llavis: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit» (Lc 23,46; cf. Sal 31,6).

A l’ús dels salms en el Nou Testament segueix el dels Pares i de tota l’Església, que en fa un element fix en la celebració de la Missa i en la Litúrgia de les hores. «Tota la Sagrada Escriptura traspua la bondat de Déu – diu Sant Ambrosi –, però de manera particular el dolç llibre dels salms» [2]. El dolç llibre dels salms. Em pregunto: vosaltres pregueu amb els salms alguna vegada? Agafeu la Bíblia i pregueu amb un salm. Per exemples, quan esteu una mica tristos per haver pecat, pregueu amb el salm 50? Hi ha tants salms que ens ajuden a avançar! Acostumeu-vos a pregar amb els salms, us asseguro que sereu feliços al final.

Però no podem viure només del llegat del passat: cal fer dels salms la nostra pregària. S’ha escrit que, en un cert sentit, hem de convertir-nos nosaltres mateixos en “autors” dels salms, fent-los nostres i pregant amb ells [3]. Hi ha salms, o només versets, que ens parlen al cor, és bo repetir-los i resar-los durant el dia. Els salms són pregàries “per a totes les estacions”: no hi ha un estat d’ànim o de necessitat que no hi trobi les paraules millors per transformar-la en pregària. A diferència de totes les altres pregàries, els salms no perden la seva eficàcia en repetir-se, ans al contrari, la fan créixer. Per què? Perquè són inspirats per Déu i “respiren” Déu, cada vegada que es llegeixen amb fe.

Si ens sentim oprimits pel remordiment i per la culpa, perquè som pecadors, podem repetir amb David: «Tingues pietat de mi, Déu meu, en el teu amor; / en la teva gran misericòrdia» (Sal 51,3). Si volem expressar un fort vincle personal amb Déu, diguem: «Oh Déu, tu ets el meu Déu, / et cerco des de l’alba, / la meva ànima té set de tu, / la meva carn et desitja/ com una terra àrida, assedegada, sense aigua» (Sal 63,2). No en va la Litúrgia ha inclòs aquest salm en les Laudes del Diumenge i de les solemnitats. I si ens assetgen la por i l’angoixa, ens ajuden aquestes meravelloses paraules: «El Senyor és el meu pastor […]. Encara que passi per una vall obscura, / no tinc por de res» (Sal 23,1.4).

Els salms ens permeten no empobrir la nostra pregària reduint-la només a peticions, a un continu “dona’m, dona’ns...”.Aprenguem del Pare nostre, que abans de demanar “el pa de cada dia” diu: “Que el teu nom sigui santificat, que vingui el teu regne, que es faci la teva voluntat”. Els salms ens ajuden a obrir-nos a una pregària menys centrada en nosaltres mateixos: una pregària de lloança, de benedicció, d’acció de gràcies; i ens ajuden també a esdevenir la veu de tota la creació, implicant-la en la nostra lloança.

Germans i germanes, que l’Esperit Sant, que ha regalat a l’Església Esposa les paraules per pregar al seu Espòs diví, ens ajudi a fer-les ressonar en l’Església d’avui, i a fer d’aquest any preparatori del Jubileu una veritable simfonia de pregària. Gràcies!