Es parla de la “Nova Consciència” però en realitat, no és nova. Aquesta percepció més àmplia de la realitat -inclusiva, integradora, interdependent i holística, la trobem en les cosmovisions del taoisme, hinduisme i budisme (religions oceàniques) però també en la dimensió mística i espiritual de les religions teistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam, així com en les cultures indígenes, que encara avui dia sobreviuen.
El llegat de saviesa de les tradicions espirituals ens posen a l’abast els principis filosòfics que requereix la comprensió d’aquesta visió - no-dual, holística i integradora- com a fonaments dels paradigmes emergents actuals. Però no només pel que fa al coneixement intel·lectual, sinó que transmeten també les vivències d'homes i dones que s’han endinsat en el camí de l’autoconeixement i que ens poden servir de referents i d’inspiració al llarg del nostre propi camí.
Quan diem que una planta té set vol dir que té necessitat de ser regada. Necessitem urgentment regar i conrear la nostra dimensió espiritual, la nostra qualitat humana, per integrar dins nostre aquesta visió més amplia de la realitat. S’ha de sentir, i no només saber, que tots formem part d’un tot més gran que és la Terra, que tots formen part d’una gran família que és la humanitat.
