La societat actual, depredadora i antropocèntrica, basada purament en els interessos econòmics a curt termini, ha generat tan alt grau de competitivitat i de consum frenètic, que ens ha portat a una situació sense precedents al llarg de la història: tots som responsables i a l’hora víctimes de la destrucció del nostre propi planeta. Els valors espirituals que ens proveïen d’un sentit sagrat, amb relació a la nostra vida i al nostre entorn, han estat abolits en qüestió de poques generacions. Moltes espècies ja han desaparegut i tots podem sentir, ara més que mai, la fragilitat de la nostra pròpia existència i la de tota la humanitat.
Davant aquest gran buit, sorgeix un profund anhel per connectar amb la pròpia dimensió espiritual. En resposta a aquesta creixent demanda, la societat occidental, rigorosament mercantilista, no dubte en oferir un gran ventall d’eines i mètodes extrets sovint del budisme que, si bé poden ser útils i beneficiosos en certa manera, estan descontextualitzats i, per tant, hi pot haver el perill de malinterpretar-se o fins i tot ser nocius.
¿Com evitar que els valors espirituals no siguin absorbits i neutralitzats per la mateixa societat, amb el perill d’esdevenir un instrument d’autoengany o de convertir-se en un producte més del mercat? ¿Com evitar que el sentit profund de les tradicions espirituals no s’esvaeixi?
