(Quim Cervera –CR) Dit amb ulls de fe i confiança: he admirat l’obra que el misteri de l’amor, de la vida, del pare-mare, del germà-amic, ha realitzat en el mestre, capellà i historiador Casimir Martí. En cada gest, en cada paraula, en cada emoció i en cada fet, en cada acció seus i ens ha mostrat la sorpresa joiosa de la Vida. Entre moltes altres, per a mi, aquestes són “les llums” del Casimir:
Intel·ligent. Historiador, estudiós rigorós i arxiver. Bon capellà. Sempre al dia. Apreciat. Savi. Bon pedagog. Bon conseller. Encertava amb rapidesa, i amb brevetat on està el problema, la qüestió, el que la persona necessitava, demanava...
Coneixia aviat el que la persona volia dir i què li passava. Sabia valorar, reconèixer, apreciar el que diuen, fan i són les persones, i sabia trobar el bo que té l’altra persona, el grup, la parròquia... Sabia sintetitzar i anar a l’essencial d’una trobada, reunió, d’una conversa... Sabia dirigir, animar, orientar i cap on cal anar.
Tenia capacitat d’analitzar el que passa a la societat, a la política, a l’Església..., i amb unes opinions i pensament crític profund. Bon coneixedor de l’evangeli i anava al nucli, al que és fonamental. Místic. Pràctic. Sabia renunciar i deixar pas als que venien darrera seu en les diferents entitats, grups i activitats en les que es va implicar.
Humil. Sabia gaudir de les situacions. Atent i acollidor. Com més edat tenia més humà esdevenia, amb més mostres de la seva tendresa. Amb una sensibilitat social molt alta i també pels malalts. Crític profund. Constant, perseverant.
Bon coneixedor de la persona de Jesucrist i centrat en Ell. I sabia comunicar molt bé als altres, l’experiència de fe i de confiança en Ell. Un home de profunda pregària i acció sempre tenint en compte els més febles.
Molt he rebut d’ell. He après a fer de capellà, a ser cristià, a fer de rector, a ser persona... M’ha donat consell en moments importants de la meva vida. Li agraeixo tot el que m’ha aportat, i ha aportat a les comunitats a les que ha servit i a la història i actualitat de Catalunya i de l’Església.
En tinc molt bon record i viu en els cors de moltes persones, de capellans que van passar per les seves classes de marxisme al Seminari, de fundador de revistes com El Pregó, de grups, associacions i moviments tant civils com eclesials en els quals va participar i sobretot durant uns quaranta anys de la comunitat de la Parròquia de Santa Maria del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat.
