| Amb el suport de: |
 |
(Obra social “la Caixa”) El confinament va fer augmentar notablement la utilització dels dispositius digitals, fins a sobrepassar les nou hores i quart d’ús diari, segons l’informe El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament, publicat per l’Observatori Social de ”la Caixa”. L’estudi ha estat a càrrec de Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, del grup de recerca “Jóvenes en Transición”, de l’Institut Cultura i Sociedad (ICS) de la Universitat de Navarra.
El 19 % de les persones enquestades per a l’informe afirmen que el seu temps davant les pantalles ha augmentat molt, i el 52 % declaren que bastant. Tan sols el 3 % diuen que no estan fent servir més la tecnologia que abans de la crisi sanitària. De mitjana, els enquestats han dedicat més de nou hores diàries a dispositius digitals, la majoria (5 hores i 22 minuts) dedicades al treball o als estudis. L’ús d’aquests dispositius per a la comunicació amb amics i familiars s’acostava a les cinc hores.
Ús i excés de dispositius
La investigació explica com la tecnologia ha estat una gran ajuda per a la població. Malgrat això, la quantitat de temps destinat a l’ús de pantalles és rellevant per al benestar personal: una utilització excessiva de la tecnologia s’associa a menys benestar. Els resultats mostren que les persones que dediquen més de dues hores diàries a l’ús de la tecnologia per a xarxes socials, entreteniment o comunicació presenten un benestar alt menys sovint que les que aconsegueixen fer un ús moderat d’aquests dispositius (dues hores o menys al dia).
Com constata l’estudi, la tecnologia per organitzar-se el treball pot incrementar el benestar (+1 %). Tanmateix, s’adverteix que les caigudes més importants de benestar les pateixen les persones que recorren a les pantalles per evadir-se dels seus problemes (–20 %), entretenir-se o relaxar-se (–17 %), tafanejar la vida dels altres (–13 %) o informar-se sobre el coronavirus (–12 %).
"Certs usos de la tecnologia com la tafaneria o la cerca d'informació sobre la pandèmia apareixen associats amb un menor benestar. No obstant això, seria precipitat concloure que aquestes activitats són la causa del malestar. Podria ser a l'inrevés: que la gent amb més problemes siguin els que més recorren a la tecnologia com escapatòria... per oblidar-se per un moment del que els fa patir. Amb el nostre estudi podem veure relacions, però no distingir causes i efectes", assegura Javier García-Manglano, investigador principal de Joves en Transició de l'ICS.
Així mateix, l’estudi ha trobat evidència que l’exercici físic i el temps d’oci dedicat a aficions sense pantalles (cuinar, llegir, pintar o tocar un instrument, entre d’altres) s’associen a nivells més alts de benestar personal i psicològic.
De la mateixa manera, en un context de distanciament social, l’estudi ha observat que les relacions personals amb amics o familiars es mostren especialment valuoses per evitar el malestar i promoure nivells alts de benestar.
Perfil de les persones més afectades i metodologia de l’estudi
Per fer aquest estudi, es va dur a terme una enquesta internacional amb més de 9.300 respostes procedents d’Espanya, Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Perú, Uruguai i Veneçuela. Les dades es van recollir entre el 29 de març i el 20 de juny de 2020, i per a l’informe es va crear un índex de benestar, amb puntuacions entre 0 (malestar absolut) i 10 (benestar absolut). Els resultats indiquen que el 16 % de les persones enquestades presenten nivells baixos de benestar; el 57 %, nivells mitjans, i el 27 %, nivells alts.
Les dones, els joves i les persones sense estudis superiors ho han passat pitjor. A més a més, en l’estudi destaca el marcat perfil d’edat del benestar: no hi ha pràcticament persones més grans de 50 anys amb nivells baixos, i d’aquestes més del 40 % presenten un nivell alt de benestar.
Els joves, els més mal parats
"En canvi, el confinament ha afectat més els joves: només un 14% dels participants de 18 a 22 anys té nivells alts de benestar. Això sorprèn, ja que la població de risc davant el Covid-19 són les persones grans", afirma Charo Sádaba, degana de la Facultat de Comunicació i investigadora de l'ICS. Segons indica, les seves hipòtesis, que continuaran explorant, "és que la disrupció de rutines diàries (no assistència a l'escola o a la feina, canvi en patrons d'oci i esport, menor vida social, etc.) ha afectat més als joves que a la gent gran, per als que el confinament, potser, ha suposat un menor canvi en els seus hàbits de vida".
