Un aspecte essencial per reduir el fracàs escolar en qualsevol centre educatiu, crec jo, és disposar de protocols molt clars de detecció primer, i d’actuació i implementació de programes sobre dos aspectes com són el TDA i la dislèxia. N'hi hauria d’haver més, però amb aquest dos sols ens trobaríem amb un percentatge important de la població, un 5% o un 7%, o potser més, de gent a qui ajudaríem molt en el procés educatiu.(...)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Sóc llicenciat en psicologia i doctor en pedagogia amb una tesi doctoral sobre el sistema educatiu finlandès. Des del 1987 faig de professor i d’orientador psicopedagògic al Col·legi Claret de Barcelona, d’on també he estat director. També sóc membre del Consell Escolar de Catalunya. Amb Josep M. Cervera he publicat Davant l’adversitat, amor i llibertat. El meu darrer llibre és "Gracias, Finlandia. Qué podemos aprender del sistema educativo de más éxito". Reconegut pel govern de Finlàndia per la seva dilatada tasca de difusió del sistema educatiu finlandès, motiu pel qual el van premiar, al 2014, amb la condecoració de Cavaller de la Rosa Blanca de Finlàndia, atorgada pel propi president del país, i al 2015 va rebre el I Premi d’Educació Blanquerna.
