Debemos tener en cuenta lo que decía Karl Marx "la religión es el opio de los pobres" para que el opio no haga dormir a la razón. Pero aveces nos podemos preguntar hasta qué punto la sociedad actual, o la misma ciencia, pueden actuar como opio de las preguntas.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Sóc catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i poeta. Com a físic he publicat diverses obres de recerca en llibres i en revistes internacionals. En els llibres de poesia i d'assaig he tractat sovint temes científics i religiosos, com ara en les obres Déu, cosmos, caos; horitzons del diàleg entre ciència i religió; La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman); Déu, cosmos, caos: horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008); Introducción al mundo cuántico i Trenta poemes sobre ciència i fe (2011); La poesia de l'infinit. Ciència i mística (2012); Poemes sobre ciència i fe (2013); Poemes de Nadal i de Setmana Santa (2014); La mística dels dies (2015). Formo part del Patronat de la Fundació Joan Maragall.
