Quatre anys de religió islàmica a les aules: “Satisfets, però encara amb reptes pendents”

Roger Vilaclara –CR Quatre anys després que la prova pilot per oferir classes de religió islàmica a les escoles públiques es posés en marxa, el Grup de Recerca en Educació, Didàctica i Aprenentatge (GREDA) de Blanquerna ha fet públic aquest dijous els primers resultats d'aquesta implementació. La recerca que ha fet GREDA conclou que, en termes generals, la valoració de la prova pilot, per part dels alumnes i professors, és satisfactòria, però també marca diferents aspectes que encara cal millorar. Les conclusions les han presentat Francesc-Xavier Marín, Àngel Jesús Navarro i Alain Blomart, tots tres de l'equip de GREDA, en el marc del II Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, que ha organitzat la Universitat Blanquerna -URL durant el 5 i 6 de juny.

La recerca de GREDA ha consistit en la recopilació d'informació per part dels agents participants del pla pilot. Marín, expert en religió islàmica, ha explicat que el grup ha fet entrevistes amb representants de la religió islàmica, amb professors i alumnes del pla pilot i amb representants de l'Associació d'Estudiants Musulmans, entre d'altres. De totes les entrevistes, el grup ha pogut extreure diverses valoracions. 

D'una banda, Marín ha descrit una "disparitat d'opinions" pel que fa als equips directius dels centres on s'ha impartit religió islàmica. En les entrevistes, els investigadors s'han trobat amb centres que no estaven d'acord amb el pla pilot i que han mostrat el seu malestar amb el Departament d'Educació per "falta d'interlocució i acompanyament". Però, alhora, altres centres educatius han expressat que l'experiència ha estat "molt satisfactòria". 

En general, Marín ha explicat que els professors que imparteixen l'assignatura estan contents "més enllà del volum de feina que ha comportat la novetat". Una alegria que també es percep en "el reconeixement per part dels alumnes d'aquest treball". Des d'aquesta visió més positiva, els centres coincideixen que la nova assignatura ajuda i permet la cohesió dels alumnes a l'aula i que els fa augmentar "el sentiment de pertinença al grup". 

Les valoracions també evidencien com el debat històric sobre la presència de la religió a les escoles públiques és encara obert. I, en la mateixa línia, també és obert el debat sobre si aquesta classe de religió ha de ser oberta a totes les confessions o no. 

Marín també ha destacat els "aspectes pendents" del pla pilot. Ha parlat de la formació dels professors de religió islàmica i el vessant més pedagògic. També sobre la supervisió que ha fet d'aquest treball la comissió islàmica que, segons diuen els professors, "no ha estat suficient". "Els mestres s'han autogestionat el dia a dia i no s'han sentit acompanyats", assegura Marín. El professorat també ha percebut una "manca notable" de material didàctic i recursos a utilitzar amb els alumnes. 

Sobre aquestes mancances, Francesc-Xavier Marín també ha remarcat un parell de variables que han afectat directament el pla pilot establert. D'una banda, el fet que s'hagi implementat durant la pandèmia: "El mètode que demanava el confinament va ser una sobrecàrrega pels professors que ja iniciaven una tasca que no s'havia fet mai". D'altra banda, dos anys després d'inicar el pla pilot, el 2022, es va aprovar una nova llei d'educació que va obligar a reformular alguns aspectes. 

Pel que fa a les xifres més concretes de l'estudi, la classe de religió islàmica s'ha fet efectiva a quatre escoles primàries i a quatre instituts de Catalunya amb uns 1.200 alumnes que cursen l'assignatura. A la prova pilot hi participen, actualment, cinc professors impartint aquesta nova assignatura, quatre dones i un home. Els qui són professors de l'escola primària tenen el títol d'Educació Primària i els qui imparteixen les classes a instituts són graduats en Filologia o Filosofia de l'Art. D'aquests cinc professors, Marín ha destacat que només un havia exercit anteriorment i que, aquest fet, ha comportat "uns desafiaments concrets, és clar". 

El pla pilot estipulava que la classe de religió islàmica s'instauraria a primer de primària i primer de secundària i, posteriorment, amb el pas dels anys, s'aniria ampliant consecutivament. La realitat, però, no ha estat així, ha explicat Marín: "A la pràctica s'han agrupat alumnes de diferents cursos per poder sumar el nombre mínim que demana la legislació i per millor l'efectivitat i la logística de cada centre". 

Per concloure, l'expert en religió islàmica també ha advertit que la prova pilot està sotmesa a què el Departament d'Educació decideixi la seva continuïtat o no. "Això dona una certa inseguretat i més si tenim en compte la història recent de la inestabilitat dels governs a Catalunya i Espanya", ha reblat. 

Àngel Jesús Navarro, capellà i professor de Blanquerna, s'ha referit al debat sobre si la religió ha de ser part o no dels ensenyaments com una qüestió "eterna, de moltes branques i que no s'ha resolt encara". De fet, Navarro ha apuntat que tampoc els partits polítics tenen "un mateix criteri comú". "El que està clar és que l'estat espanyol és un model d'estat aconfessional", ha especificat. I això comporta que l'estat "no preua cap confessió, però tampoc les rebutja".  

Ara bé, Navarro ha matisat: "Una cosa és el reconeixement dels grups religiosos i l'altra és com això es trasllada a la realitat educativa". En aquest sentit, a Espanya, només es traslladen quatre confessions que, fins al moment, tenen acord amb l'estat: la confessió catòlica, la protestant, l'islam i el judaisme. 

Pel que fa a la implantació d'aquestes quatre classes de religió, Navarro ha especificat que, evidentment, la religió catòlica ja estava instaurada i que el protestantisme ja disposava d'iniciatives educatives concretes que, amb l'arribada de la democràcia, van poder desenvolupar ràpidament. 

Aquesta implementació amb l'islam ha estat molt més complicada. Però més enllà de les dificultats per instaurar la classe de religió, Navarro també ha parlat sobre la importància que aquestes, siguin de la confessió que siguin, també tinguin un vessant pedagògic i didàctic. Per aquest motiu, ha subratllat que, davant del debat sobre la classe de religió a l'aula, el més important és poder tenir persones qualificades per poder dur a terme aquestes classes. "No és només que la llei t'ho permeti, sinó que el professorat estigui preparat per fer-ho", ha destacat.

En el cas de la religió catòlica, als professors se'ls demana una titulació acadèmica i un permís que es dona des de la Conferència Episcopal Espanyola. En el cas dels protestants, els professors també disposen d'una formació i d'un vistiplau de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya. Però, en canvi, en la religió islàmica, "el problema és que no tenim cap facultat de teologia islàmica a l'estat espanyol", ha dit Navarro. Això provoca que aquests professors, tot i tenir l'aprovació del Consell Islàmic, no disposin d'una titulació religiosa específica.

El professor d'antropologia de Blanquerna Alain Blomart, qui també és part de GREDA, ha estat l'encarregat de moderar la taula rodona. En la seva intervenció inicial, Blomart ha presentat el context jurídic espanyol i català que han portat a la possibilitat de poder impartir les classes de religió islàmica a Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que, tot i que el pla pilot no es posa en marxa fins al 2020, des del 2016 es disposava de totes les eines jurídiques per implementar la nova assignatura. 

Blomart també ha comparat el marc legal de Catalunya per fer possible la classe de religió islàmica amb el de França, Alemanya i Bèlgica. D'aquests dos darrers n'ha destacat l'experiència dels últims 12 anys impartint classes de confessions diferents a la catòlica. 

Crear ponts entre religions, també a l'aula

Al final de l'exposició de l'equip de GREDA, alguns assistents del panel han exposat les seves preguntes i reflexions sobre els resultats del pla pilot. Especialment, ha destacat la intervenció d'Alicia Guidonet, coordinadora del projecte de l'espai interreligiós de la Fundació Migra Studium, qui ha qüestionat el treball del diàleg interreligiós en les classes d'una religió específica. "No sé si és aviat per pensar en com es creen ponts entre aquestes assignatures", s'ha preguntat. 

Els investigadors de GREDA han explicat que es tracta d'una fase inicial del pla pilot i que, en cas que el projecte tingui continuitat, caldria "una incorporació de la dinàmica interreligiosa i de la diversitat". 

Al panel també hi ha estat present el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol.