CRAhir, va morir a l’edat de 99 anys Jordi Font i Rodon (Tarragona, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2024), jesuïta i figura destacada en els camps de la psiquiatria i la salut mental. Font i Rodon, que es va llicenciar en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1949, ha deixat un llegat important tant en l'àmbit acadèmic com assistencial. Estava a punt de celebrar els 100 anys.
Especialitzat en oftalmologia, Font i Rodon va completar la seva formació en filosofia (1956) i en teologia (1962) a Frankfurt (Alemanya). Després d'haver ingressat a la Companyia de Jesús el 1950, va ordenar-se sacerdot i va iniciar la seva activitat pastoral. Va ser professor a l'Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des de 1964 fins a 1982, i director del departament de psiquiatria i salut mental de l'Hospital Sant Pere Claver entre 1965 i 1987.
El 1964, va cofundar la Fundació Vidal i Barraquer, una institució que s'ha convertit en un referent en l'atenció i recerca en salut mental. Font i Rodon és també autor de la definició de salut mental presentada en la ponència "Funció social de la medicina" durant el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana el 1976. Aquesta definició ha estat àmpliament reconeguda i adoptada en el camp. En relació amb la Companyia de Jesús, va realitzar els seus darrers vots a Barcelona el 1968.
Entre 1970 i 1977, va ser professor de psiquiatria a la UB i de psicopatologia a Sant Cugat, mentre dirigia el Centre mèdic-psicològic. Del 1977 al 1995, va ser director del Centre mèdic-psicològic de la Fundació Vidal i Barraquer, professor de psiquiatria a la UB i de psicoteràpia a l'Hospital Clínic.
La seva dedicació a la medicina i la recerca ha estat reconeguda amb diversos guardons. El 1989, va rebre el Premi Jordi Gol a la Trajectòria professional i humana, atorgat per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Posteriorment, el 2003, va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi, i el 2004, amb la Medalla Narcís Monturiol per al progrés científic i tecnològic.
A banda de la seva activitat professional, Font i Rodon va publicar diverses obres destinades a lligar la seva profunda espiritualitat cristiana, marcada pel carisma jesuïta, amb la seva formació professional en els camps de la salut mental. Algunes de les seves obres més destacades són: Mente humana y experiencia religiosa (1991), Religió, psicopatologia i salut mental (1999), Espiritualitat i salut mental (2006) i El malestar en les societats del benestar (1999).
Jordi Font i Rodon serà recordat per la seva dedicació constant a alleugerir el sofriment humà i per la seva contribució significativa a l'evolució de la salut mental a Catalunya, a més del seu compromís amb l'humanisme i cristià i amb el país. La seva mort suposa la pèrdua d'un referent intel·lectual i espiritual, i deixa un buit profund en la comunitat mèdica i acadèmica.
