(Laura Mor –CR) L'experiència que aquest cap de setmana viuran un grup de joves no està disponible en cap 'smartbox' ni s'oferta en els catàlegs turístics de la ciutat de Barcelona. Però de ben segur deixarà empremta en els seus participants. De divendres a diumenge les germanes oblates del Raval obren les portes de casa seva per reflexionar sobre prostitució i per fer-ho des d'una perspectiva cristiana.
(CR/UdG) Aquesta setmana el físic i poeta David Jou ha rebut un reconeixement més que merescut. Un home d'alçada tant física, com científica i espiritual. Dimecres va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. Prop de dues-centes persones es van aplegar a l’Aula Magna Modest Prats per acompanyar-lo.
(Jordi Llisterri –CR) “L’Església no vol salvar individualment l’home, sinó que vol constituir un poble”. Segons l’historiador italià Andrea Riccardi aquesta ha de ser la resposta de l’Església davant la globalització. Una resposta que es troba en el Concili Vaticà II quan defineix “l’Església com a poble i comunitat”. Un missatge que ha rellançat el papa Francesc: “la paraula poble ha tornat al nostre llenguatge”.
(Jordi Llisterri –CR) Assossegar-se, meravellar-se, indagar, dialogar, criticar, decidir, i transformar. Aquests són els set moviments que demana l’exercici filosòfic i que va exposar aquesta setmana Francesc Torralba en l’acte d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors.
(FTC) El proper dimecres el professor Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, antic ministre de la República Italiana, Premi Internacional Catalunya (2001) i historiador eminent de la Història de l’Església en els segles XIX i XX, pronunciarà la lliçó inaugural del III Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II: L’Església, misteri de comunió i missió, que organitza la Facultat de Teologia de Catalunya.
(DGAR) El teòleg i filòsof Francesc Torralba proposa com objectiu principal de les bones pràctiques en gestió de la diversitat religiosa que "la qüestió no és desintegrar l'altre, sinó integrar-lo en un marc de valors compartits".
(Glòria Barrete –CR) A finals de 1596 una idea obsessiva envaeix la ment de sant Josep de Calassanç a Roma: Com podran els infants pobres trencar el cercle viciós de la incultura i la pobresa? si els nens pobres tinguessin accés a l'educació... però, com? s'esdevé un gran canvi en la vida del sacerdot d'Urgell, un sacerdot que havia anat a Roma "a fer carrera" i que, quatre anys més tard, ha capgirat la seva vida.
