La nostra experiència del temps bascula entre dos límits: el principi, que és el naixement, i la mort, que és la fi. L'eternitat, en canvi, no té ni principi ni fi. Es tracta d'una altra realitat diferent, infinita, il·limitada. La vida humana, des de la creença, combina la finitud amb la perpetuïtat. En espai, els límits són evidents, però les dimensions interestel·lars ens sobrepassen i provoquen una sensació inevitable de la pròpia petitesa.
En el nostre món interior, en la ment i en el cor de cada persona, els límits assoleixen altres significats. Apareixen frases de gran impacte que, amb freqüència, difonen els llibres d'autoajuda, com ara: «Tu pots amb tot», «El teu únic límit és la teva ment», «Tot depèn de tu», «L'única limitació és la que et poses tu mateixa», «Pensa que ets capaç de tot i ho aconseguiràs», «Jo soc capaç de tot el que puc imaginar», «Creu en tu mateix i tot serà possible», etc. En el món subjectiu, aquestes frases adquireixen gran rellevància, però quan es confronten amb el món objectiu no presten el mateix servei. L'estímul que contenen es transforma en autoengany. Els límits existeixen. Desconèixer-los condueix més a la frustració que a la superació. Voler conèixer-los és molt útil, per no emprendre aventures abocades al fracàs. Amb sensatesa, és important desafiar-los per valorar les pròpies capacitats, per eixamplar horitzons, per descobrir en si mateix nous talents. Valentia i humilitat són dos requisits indispensables en aquesta tasca.
Els límits són necessaris per viure la pròpia realitat. Sense límits, no sabem qui som. Sense límits, en temes de gènere, es crea confusió i desconcert en infants i adolescents. Sense límits, no hi ha joc possible perquè no hi ha camp de joc. Confondre la realitat objectiva amb les meves fantasies, desitjos i emocions, sol ser gran font de desengany.
Al paradís terrenal, segons el Gènesi, tot està a disposició de l'home i de la dona, tot és formidable. No obstant, fins i tot al paradís hi ha límits. Adam i Eva poden menjar fruits apetitosos de tots els arbres, menys de l'arbre de la ciència del bé i del mal». Aquest és l'únic límit, però ells cauen víctimes de l'omnipotència infantil del desig i són expulsats del paradís. La nostra grandesa consisteix a acceptar els límits, perquè som éssers limitats, i a obrir la nostra ment i el nostre cor a l'Infinit.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.