La natura utilitza tot tipus de línies. La línia de l'horitzó, on es troba el cel i el mar sent difícil distingir un d'un altre. La línia serpentejant dels meandres d'un riu. La línia que construeix una cadena muntanyosa. Les de la natura són variades i existeixen sense més, amb major o menor impacte. Hi ha un altre tipus de línies, les que construïm els homes de manera arbitrària. Marquen territori, on es juga la supervivència i la possessió. Moltes reben el nom de fronteres, que exclouen els que no estan dins d'elles. En el fons, les fronteres són les cicatrius de la història. S'han dibuixat amb violència i amb abús de poder.
El passat 18 de juny, la Tribuna Joan Carrera va acollir la intervenció de Santiago Agrelo, franciscà i bisbe emèrit de Tànger. Va versar sobre Migrants, una realitat a la llum de la fe. En ella, va afirmar amb contundència: «Les fronteres maten i només estan per impedir l'entrada dels pobres». Perquè les notícies sobre les nombroses persones que moren en el seu intent de creuar les fronteres, s'utilitza una estratègia subtil i un engany que cal desemmascarar. Perquè les morts no preocupin i es vegin com a peatge normal i irrellevant, cal deshumanitzar els qui intenten travessar-les. Se'ls presenta com a «irregulars, il·legals, sense papers...». Es tracta de desposseir-los de la seva dignitat personal. Adjectivar-los com «un perill i una amenaça». No se'ls anomena pobres, sinó delinqüents, que «assalten i envaeixen». Se'ls considera com «un exèrcit, una onada, una allau, un mal». Hi ha també altres col·lectius en la societat que, per motius polítics, socials o econòmics, es pretén deshumanitzar. Així és més fàcil combatre'ls. S'intenta que perdin la dignitat i el respecte. D'aquesta manera, no tenen dret a viure. Per aquest motiu, la seva mort resulta irrellevant o es redueix a una estadística repetitiva, que amaga una tragèdia immensa.
Certament, afrontar el repte de la immigració requereix una resposta social, política i econòmica de gran calat. Deshumanitzar-la no és la solució, però manipular-la, tampoc. Utilitzar-la per interès electoral o per generar por i rebuig, és pervers. S'ha convertit en una arma llancívola entre partits polítics, que s'utilitza sense cap escrúpol per reforçar les pròpies posicions. En parlar de persones, cal compaginar el capítol dels drets amb el dels deures, estudiar les causes que generen grans moviments migratoris per intervenir-hi, etc. Veure's privats del pa per menjar o dels mínims recursos sanitaris és molt greu, però encara dol més veure's sense drets, sense futur, sense esperança. Es tracta de «moltes vides que es trenquen», com recorda el papa Francesc a Fratelli tutti.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.