Fejocista, ànima dels Equip de Matrimonis de la Mare de Déu, president de la Lliga Espiritual, feligrès de Santa Maria del Pi. Són alguns dels aspectes de la biografia d’Antoni M. Badia i Margarit -mort diumenge als 94 anys- que s’han recordat aquest dilluns en el seu funeral.
(David Casals i Vila –CR) Un cicle de conferències i una taula rodona sobre el paper de la religió en la societat contemporània és la proposta que fa per aquest proper mes la Càtedra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre Diversitat Social, que dirigeix Josep Lluís Carod-Rovira.
(Josep Maria Carbonell) A la sala capitular del Monestir, un auster fèretre amb el pare Maur Esteva, de cos present, presidia la sala de la comunitat del monjos. Alguns turistes que circulaven pel claustre miraven de lluny i es demanaven què hi passava. El cimbori, restaurat gràcies al seu amic, el president Josep Tarradellas, projectava la seva ombra sobre una part del claustre.
(Obra Social “La Caixa”) Aquesta setmana s’ha obert al CaixaForum Barcelona “Una expo més", una mostra que pretén evidenciar com el procés creatiu pot ser una eina efectiva en l’apoderament de col·lectius vulnerables.
(Escolapis) L’Escola Pia de Catalunya ha signat aquest dimarts un contracte de cessió del fons fotogràfic del fotògraf Josep Bosom i Solé, escolapi, a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
(Laura Mor –CR) La nostra societat necessita bastir esperances. Però no totes són vàlides. Des d'un punt de vista profètic els intel·lectuals demanen “esperances sàvies, compartides i consistents”. És el cas del poeta i físic David Jou, a qui la Fundació Joan Maragall ha encarregat un cicle de conferències per aprofundir en els objectius, els mitjans i les actituds que fonamenten l'esperança.
(Abadia de Montserrat) Una selecció de l’obra gràfica original de Joaquim Chancho, realitzada entre els anys 1972 i 2013, formada per serigrafies, gravats i litografies, es pot veure a l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat (MDM) des d'aquest dilluns fins al 15 de març de 2015.
(MEV) A la Catalunya dels segles XI i XII, les catedrals de Vic i Urgell i monestir amb important pes específic com Ripoll eren importants centres de producció artística on hi treballaven monjos i canonges però també conversus, persones que no eren religioses però que estaven protegits des d'aquests grans centres.
