El Crist de Dalí a Roma

En una trobada recent amb participants de diversos països europeus, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb tres escocesos. Pocs dies abans havia visitat a Roma l'església de Sant Marcello al Corso, a prop de la plaça Venezia i de la mítica Fontana de Trevi. A la façana del temple, s'anunciava «Il Cristo di Dalí a Roma». Una exposició excepcional que aplega per primera vegada dos documents singulars: la pintura del famós autor de l'Empordà juntament amb el disseny-relíquia de sant Joan de la Creu. La pintura de Dalí, anomenada també el Crist de Port Lligat, ha estat prestada per la Kelvingrove Art Gallery i el Museu de Glasgow. El disseny-relíquia de sant Joan de la Creu procedeix del Monestir de l'Encarnació d'Àvila. Un escocès em comentava que quan va ser adquirit a Glasgow, el president de la Comissió era partidari de la seva compra per una quantitat que rondava les 25.000 lliures esterlines. A l'equip li semblava una quantitat desorbitada. Finalment, després de molts forcejaments, es va efectuar la compra. Avui, em deia, val milions, milions. En sortir de l'església, li vaig preguntar al voluntari que regulava l'accés i comptava el nombre de visitants, si l'exposició havia despertat interès. Em va dir que moltíssim. Va afegir que el dia anterior, dissabte, havien visitat les obres més de 12.000 persones. El temple de Sant Marcello al Corso alberga també el crucifix miraculós en benefici de la ciutat de Roma, que el papa Francesc va universalitzar en la seva pregària amb motiu de la pandèmia.

Dalí, a través de la inspiració sanjoanista, va saber convertir en art la inspiració de la mística. El 1948, visitant el Monestir de l'Encarnació va entrar en contacte amb el Crist de sant Joan de la Creu. Crist és vist des de dalt. En llenguatge cinematogràfic, se l'observa en picat. En tecnologia, sembla captat per una càmera de dron. La seva obra magistral, realitzada el 1951, incorpora la dimensió mística. No és estrany que en aquell mateix any Dalí publiqués el Manifest místic. En el començament de l'escrit, afirma que «el més subversiu que pot sobrevenir-li a un exsurrealista és tornar-se místic». Considera que Catalunya compta amb tres grans genis: Raimundo de Sibiuda, filòsof del segle XIV-XV, Gaudí, creador del gòtic mediterrani, i ell mateix, inventor de la nova mística paranoico-crítica. Connectar la pintura amb la mística, fer visible l'invisible, contenir en un fragment l'infinit, és el màxim assoliment que reflecteix la bellesa... Després d'aquietar els pensaments, s'obre un espai a la contemplació. El Jubileu 2025, en el qual s'emmarca aquesta exposició, dins del programa titulat «Els cels oberts», té per lema «Peregrins d'esperança». Una virtut que ens fa tanta falta! Jesús és l'esperança que ens diu: «Tots vosaltres sou germans». La pau, la pau, la pau. L'art de Dalí en diàleg amb la mística de sant Joan de la Creu ens recorda el Crucificat i els milions de crucificats que hi ha al món.