(Jordi Llisterri – CR) Va estar dedicat 15 anys a l’atenció dels presos de la Model des la pastoral penitènciaria, bolcat en la seva rehabilitació per trencar el cercle viciós de droga i delinqüència en el que molts viuen immersos.
(Marta Nin – CR) En un moment de dificultat com l’actual que travessa el pontificat de Benet XVI, sens dubte l’afectuosa acollida que aquest dissabte li va tributar el poble maltès en la seva arribada a l’illa va ser tot un confort per al papa. I, de fet, ahir se’l va veure molt content i somrient, especialment a mesura que va anar avançant la visita.
(Marta Nin) – Hi ha mitjans de comunicació que compten amb milions de seguidors i una sòlida reputació a nivell informatiu. N’hi ha fins i tot que donen notícies l’eco de les quals ressona més enllà de les fronteres del propi país. Arrosseguen els altres mitjans i, així, l’opinió pública. Difícilment es qüestiona la versemblança del que emeten o publiquen, encara que arribin a instrumentalitzar una notícia.
Fins el 31 de març està obert el termini per presentar candidatures al Memorial Cassià Just, un nou guardó que ha creat la Generalitat de Catalunya impusat per la Direcció General d'Afers Religiosos.
(Marta Nin) – A l’expectativa de rebre el papa a Barcelona, quan es va fer l’anunci oficial de la visita els periodistes van preguntar al cardenal Lluís Martínez Sistach si esperava que el papa parlés en català. L’arquebisbe només va dir que si ho feia seria benvingut i que, en tot cas, no seria la primera vegada que Benet XVI parla en català.
Aquest dissabte s’ha fet pública la carta de Benet XVI als catòlics d’Irlanda. La resposta pontifícia a la greu crisi de l’Església a Irlanda pels casos d’abusos a menors té una lectura que afecta a totes les esglésies on s’estan coneixent casos similars.
La visita del Papa a Catalunya el proper 7 de novembre, un cop confirmada oficialment, es prepararà durant els propers mesos des d’una comissió especial que comptarà amb la participació de l’Arquebisbat de Barcelona, entre altres institucions.
(Marta Nin – CR) El director de la sala de premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha confirmat aquest dimecres a la tarda a CatalunyaReligió.cat que el viatge del papa a Barcelona per consagrar el Temple de la Sagrada Família no està descartat i que les declaracions d’aquest matí del cardenal Lluís Martínez Sistach s’ajusten a l’estat de la petició feta des de Barcelona.
(Jordi Llisterri – CR) En una roda de premsa d’aquest dimecres al migdia, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha confirmat la seva invitació al papa per consagrar el Temple de la Sagrada Família. Sistach ha reconegut que el viatge no està confirmat, ni correspon a Barcelona confirmar-lo, però ha dit que “espero que es pugui realitzar” i que sap del “desig del Sant Pare per fer-s’hi present”.
(Marta Nin / Jordi Llisterri – CR). Fa temps que està previst el 2010 com a data de consagració del temple de la Sagrada Família i des de Barcelona es volia donar el màxim relleu a l’obertura del temple al culte. Finalment, que sigui el papa qui consagri el temple és ja una realitat molt possible per aquesta tardor.
Aquest diumenge, l’Església celebra la Jornada mundial de l’emigrant. En aquesta Jornada l’Església convida a pregar per totes aquelles persones que per motius de feina, de persecució, de guerra s’ha vist obligades a deixar el seu país i emigrar en altres indrets.
L’emissió del programa Signes dels Temps d’aquesta setmana presenta un balanç de l’actualitat eclesial del 2009. En aquest vídeo podeu veure la tertúlia dirigida per Francesc Rosaura sobre les notícies més destacades dels darrers mesos.
La Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) ha celebrat aquest divendres una jornada acadèmica de teologia fonamental sota el títol "El Déu que es revela". En altres, la sintesis de la jornada remarca la necessitat d’adoptar una metodologia en el treball teològic que sigui “global e integradora per a superar la separació entre el Jesús històric i el Crist de la fe”.
Actualització 20/12/2009: Podeu escoltar-lo íntegre aquí.
L’informe del 2009 de Càritas diocesana de Barcelona revela que en dos anys s’han doblat el nombre de demandes d’ajut i que un terç dels usuaris són persones que mai abans havien demanat ajuda a Càritas. A més, un 20% dels usuaris arriben a Càritas derivats des dels Serveis Socials públics.
Cada cop hi ha més immigrants desemparats al carrer. Les xifres augmenten quan es tracta de noies menors d'edat, que resulten invisibles i que no tenen cap recolzament institucional. Això les fa més vulnerables davant les xarxes de prostitució.
Aquest és el text de la carta signada per 85 capellans de la diòcesi de Sant Sebastià contra l’elecció de José Ignacio Munilla. Tres setmanes després del nomenament, un 77 per cent dels rectors de la diòcesi, entre ells 11 dels 14 arxiprests, han donat suport a aquest document. El 9 de gener hi ha prevista la presa de possessió.
--
Sacerdotes y religiosos con cargo pastoral de la Diócesis de Gipuzkoa
L’experiència religiosa ens continua interrogant. Lluny de produir-se la defunció de la religió, avui el fet religiós és ben present en el debat públic. A Catalunya i arreu del món. Per sort, ja no vivim en una societat confessional, però això no vol dir que les persones haguem abandonat les nostres inquietuds religioses. El fet religiós no és un fet aliè a les persones i al país. En molts sentits, és una dimensió central i fonamental en la constitució del “ser persones”, i en la construcció de la identitat col·lectiva d’una societat.
