El 26 de gener de 1725 marca una fita històrica per a la Institució dels Germans de les Escoles Cristianes, coneguda com La Salle. Es commemoren exactament 300 anys des que el papa Benet XIII va signar la butlla d’aprovació pontifícia, consolidant l’obra iniciada per sant Joan Baptista de La Salle i els seus successors. Aquest reconeixement eclesiàstic va representar un pas clau per assegurar la continuïtat de la missió educativa que havia nascut a França i que, al llarg dels segles, ha arribat a 81 països dels cinc continents.
En el segle XVIII, una butlla papal tenia un gran pes perquè significava l’aprovació directa de l’Església catòlica, que en aquell moment tenia una influència determinant a Europa. Aquesta aprovació certificava que l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes era considerat una obra legítima i alineada amb la doctrina i els objectius de l’Església. Això permetia als Germans actuar amb autoritat moral i espiritual en qualsevol territori catòlic, consolidant la seva missió educativa com a part de la missió universal de l’Església.
En aquella època, tenir reconeixement eclesiàstic suposava també accedir a privilegis legals, com rebre herències, donacions i gestionar béns materials sense interferències externes, com ara del poder civil o altres institucions. També es garantia una certa autonomia respecte als governs locals, protegint l’obra educativa davant possibles conflictes amb les autoritats civils.
El camí cap al reconeixement oficial va començar el 28 de setembre de 1724, quan el rei Lluís XV va concedir a l’Institut les Lletres Patents, un document que li atorgava existència legal com a institució constituïda. Aquesta declaració oficial no només va garantir la propietat de Saint Yon, sinó que també va obrir la porta a la possibilitat de rebre fons, herències i altres recursos necessaris per al desenvolupament de la missió educativa.
No obstant això, aquest procés no va estar exempt d’entrebancs. El duc Felip d’Orleans, regent de França durant la minoria d’edat de Lluís XV, es va oposar inicialment al procediment. La seva mort, però, va desbloquejar la situació, i en pocs mesos l’Institut va obtenir el reconeixement reial.
El Germà Timoteu, segon successor de sant Joan Baptista de La Salle i Superior General de l’Institut en aquell moment, es va comprometre fermament a aconseguir el reconeixement eclesiàstic. Aquest esforç culminaria amb la signatura de la butlla papal, que convertiria l’Institut en una realitat consolidada dins de l’Església catòlica.
Quan sant Joan Baptista de La Salle va morir l’any 1719, l’Institut comptava amb 25 escoles a França i una a Roma. Tres segles més tard, els Germans de les Escoles Cristianes són presents a tot el món, dedicant-se a l’educació de joves i infants, especialment els més vulnerables. A Catalunya, la seva història comença l’any 1879 amb l’obertura d’una escola a Barcelona, al carrer Pont de la Parra. Actualment, aquesta escola és La Salle Comtal, situada al barri de Sant Pere, prop del Palau de la Música Catalana.
L'any 2019 La Salle va celebrar també el Tricentenari, però de la mort del fundador, Sant Joan Baptista de La Salle. Malgrat que a nivell extern no es farà tanta celebració com l'amy 2019, sí que s'han preparat materials i recursos per commemorar-ho.
