"El continent llatinoamericà té un gran potencial humà i espiritual"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 19 de juliol de 2015

Estimats germans i germanes, bon dia! Veig que sou valents amb aquesta calor a la plaça, enhorabona!

L'evangeli d'avui ens diu que els Apòstols, després de l'experiència de la missió, van tornar feliços, però també cansats. I Jesús, ben comprensiu, els vol donar una mica d'alleujament; i llavors se'ls emporta a un lloc apartat perquè descansin una mica (Mc 06,31). "Però els veieren marxar i molts ho van saber... i van arribar-hi abans que ells" (v. 33). I en aquest punt, l'evangelista ens dóna una imatge de Jesús d’una intensitat singular, "fotografiant", per dir-ho així, amb els seus ulls i prenent els sentiments del seu cor, i diu així l'evangelista: "Quan desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament "(v. 34).

Prenem els tres verbs d'aquest suggestiu fotograma: veure, tenir compassió, ensenyar. Els podem anomenar els verbs del Pastor. Veure tenir compassió, ensenyar. El primer i el segon, veure i tenir compassió, sempre estan associats amb el comportament de Jesús: de fet, la seva mirada no és la mirada d'un sociòleg o d’un reporter gràfic, perquè ell mira sempre amb "els ulls del cor". Aquests dos verbs, veure i tenir compassió, configuren Jesús com Bon Pastor. També la seva compassió, no és solament un sentiment humà, sinó que és l'emoció del Messies en la què s’ha fet carn la tendresa de Déu. I d’aquesta compassió neix el desig de Jesús d’alimentar la multitud amb el pa de la seva paraula, és a dir d’ensenyar la Paraula de Déu a la gent. Jesús veu, Jesús té compassió, Jesús ens ensenya. Que n’és de bonic!

I jo he demanat al Senyor que l'Esperit de Jesús, Bon Pastor, aquest Esperit, que em guiés durant el Viatge Apostòlic que he fet en els últims dies a Amèrica Llatina i que em va permetre visitar l’Equador, Bolívia i Paraguai. Dono gràcies a Déu de tot cor per aquest do. Dono gràcies a la gent dels tres països per la seva afectuosa i càlida benvinguda i entusiasme. Renovo el meu agraïment a les Autoritats d'aquests Països per la seva hospitalitat i cooperació. Amb gran afecte agraeixo als meus germans Bisbes, sacerdots, les persones consagrades i tots els pobles per la calidesa amb la que van participar. Amb aquests germans i germanes he lloat al Senyor per les meravelles que ha obrat en el Poble de Déu de camí en aquelles terres, per la fe que ha animat la seva vida i la seva cultura. I també l’he lloat per les belleses naturals de les que estan enriquits aquests Països. El Continent llatinoamericà té un gran potencial humà i espiritual, manté valors cristians profundament arrelades, però també s'enfronta a greus problemes socials i econòmics. Per contribuir a la seva solució, l'Església s'ha compromès a mobilitzar les forces espirituals i morals de les seves comunitats, col·laborant amb tots els sectors de la societat. Davant els grans reptes que l'anunci de l'Evangeli ha d'afrontar, he demanat aconseguir de Crist Senyor la gràcia que salva i dóna força al compromís del testimoniatge cristià, per desenvolupar la difusió de la Paraula de Déu, a fi que la religiositat destacada d’aquests pobles pugui sempre ser un testimoni fidel de l'Evangeli.

Per a la intercessió maternal de la Mare de Déu, que tota l’Amèrica Llatina venera com a patrona amb el títol de Nostra Senyora de Guadalupe, encomano els fruits d'aquest inoblidable Viatge Apostòlic.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió