Salta al contenuto principale

El Jubileu és una pràctica revolucionària tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu. Una visió edulcorada impedeix comprendre el seu significat més profund. El papa Francesc, la vigília del passat Nadal, va inaugurar el Jubileu 2025 amb l'obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere al Vaticà. Dos textos bíblics resumeixen la seva essència. El llibre del Levític traça les seves característiques pròpies: «Declareu sant l’any que fa cinquanta Proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar» [25,8-22]. Jesús, fent-se ressò del capítol 61 del profeta Isaïes, el defineix a la seva manera: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» [Lc 4,16-21]. El contingut d'ambdós textos presenta moltes semblances. Actualment, el jubileu ordinari se celebra cada 25 anys, amb el mateix esperit i similars objectius.
La paraula reset del llenguatge informàtic serveix per comprendre una dimensió clau del jubileu. Es tracta de reiniciar, de recuperar els valors originals, de tornar a començar. Implica un sentit de conversió personal i de reconciliació amb Déu i amb els altres, en un rerefons de llibertat essencial. Una conseqüència és la indulgència plenària, però no és el seu objectiu. Restablir les relacions, renovar la convivència, donar prioritat a les obres de l'amor... viscudes com un any de gràcia del Senyor. Obrir-se al do és més important que centrar-se en la conquesta personal. El lema: «Pelegrins de l'esperança» orienta enguany cap a una virtut teologal que posseeix una forta càrrega antropològica. L'esperança juntament amb el perdó són els dos rails per on es desplaça aquest any jubilar.
En la vida eclesial, el jubileu té una importància indiscutible. En la vida sociopolítica, hi ha fórmules com l'amnistia i l'indult, que tenen gran calat. A Espanya, la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, publicada al «BOE» núm. 141, d'11/06/2024. està sumida en el caos, l'arbitrarietat i l'incompliment. S'aplica a determinats col·lectius i es nega a d'altres, quan perdonar i ser perdonats és tasca de tots. La incapacitat d'afrontar-les amb maduresa no augura un bon estat de salut social, menys encara de salut política, sinó que reflecteix una polarització agressiva. La intransigència, fins i tot la venjança, més per motius tàctics electorals i per lluites de poder, impossibiliten recuperar el teixit de la convivència. Tots estem implicats en els problemes de fons, des de diferents registres i amb diferents responsabilitats.
El Jubileu 2025 no és només una proposta individual, sinó també col·lectiva. No cal oblidar-ho. Tenim un any per davant.
 

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.