(Jaume Duch) Déu, en el nadó d'una pobra família, els creients hi reconeixem el Salvador de tots. Maria i Josep viuran durant un temps només per aquest infant. Maria, com totes les mares, viurà sempre amb l’ai al cor pensant en el seu futur. A Natzaret durant uns anys Jesús serà el noi de Maria i el fill del fuster que ha vingut a compartir la vida dels homes acceptant la pobresa, l’obediència i el treball.
Hem fet sovint de la Sagrada Família de Natzaret el model del que haurien de ser les nostres famílies. Hem de reconèixer, però, que els textos de la litúrgia d'avui no es presten massa, clau pastoral i social, per treure'n receptes d’aplicació immediata que resolguin la crisi de la família moderna. Ens hem de fixar, més aviat, en les orientacions de fons que podem intuir. Dels petits i grans èxits, dels petits i grans fracassos de la nostra experiència familiar en podem fer avui un cant d’acció de gràcies?
De Josep i Maria, l'infant Jesus aprengué a créixer i a estimar. D'aquell amor hauríem avui d'aprendre la nostra manera d'estimar? De les ganes que tenim d'estimar i de ser estimats, sabem actualitzar la presència de l'amor de Déu?
Malgrat la variació formal que amb el pas del temps experimenta la família, cal reconèixer, no obstant, el paper fonamental que ella té en la maduració personal dels seus membres. Ella és també un bon mitjà de transmissió de valors humans i religiosos. Aquest és un tema difícil d'avaluar per la seva complexitat i, alhora, per la seva profunditat afectiva.
La festa que avui estem celebrant és una nova crida a viure l’experiència de l'amor familiar. Algú ha dit, i penso que amb raó, "que l'amor cristià és un amor que estima més del que els altres mereixen". Aquest amor tots l'hem vist ben viu en molts pares i mares de família, aniria bé que el trobéssim sempre present en totes les llars. Per a molta gent, l'amor ple i per sempre entre un home i una dona, i entre pares i fills, sembla una c:osa impossible d'aconseguir. Els cristians podem afirmar que la fe en Jesús pot fer brollar aquest miracle de les nostres mans i del nostre cor.
Avui cal que ens reconciliem els qui vivim en la mateixa llar. Esposos, que el bes d'avui sigui un regal, un senyal de perdó, un compromís nou a créixer en l'amor. Pares, beseu els vostres fills, respectant, perdonant, convidant a estimar Jesús. Fills, beseu els vostres pares, respectant, perdonant, estimant. El papa Joan Pau II, adreçant-se a famílies, els va dir: "La família és l’única comunitat on tothom es estimat per ell mateix i no pel que posseeix."
