(Mercè Solé) Ahir va tenir lloc al Casal de la Sagrera una trobada de l’ACO per presentar la nova “Guia pràctica d’iniciació a l’ACO”. La trentena llarga de militants que ens vam trobar vam tenir ocasió de gaudir d’un encontre ben preparat, imaginatiu i, penso, molt adequat a les actuals circumstàncies. Un llenguatge fresc i entenedor i un cert canvi de perspectiva.
L’ACO, com tots els moviments de la Pastoral Obrera, té com a principal objectiu la transmissió de la Fe en Jesús en el món obrer en general i en el del treball en particular. Res de nou. Però el cert és que durant molt de temps hem viscut una mica de renda. El bon treball fet en els moviments de joves (JOC, JOBAC en el seu moment) ha anat aportant regularment nova saba al moviment d’adults, sense gaire esforç per part nostra. I en canvi aquesta transmissió de la fe de tu a tu, ha quedat més aviat en segon terme, quan de fet és el tresor més gran dels nostres moviments.
La reducció d’efectius a la JOC ha tornat a posar en el lloc que correspon la inquietud evangelitzadora. És tot un canvi de perspectiva, a la qual cal adjuntar dos factors que ja s’estan començant a donar: el molt probable desconeixement de la cultura cristiana de persones que s’interessen per l’ACO i no provenen d’ambients cristians, per a les quals tot és nou, i el possible interès de persones que se senten expulsades de la seva parròquia o comunitat pel retorn a formes clericals i preconciliars per part d’alguns -nous- capellans.
Encara hi hauria un tercer factor no menys important: la necessitat de barrejar-nos amb els cristians nouvinguts, que més aviat s’adrecen a les parròquies. Un tema fonamental si volem arribar realment al sector de població més castigat en el món laboral i social i que, també, constitueix un sector jove i vital de la nostra Església.
Tots aquests canvis comportaran, és clar, d’altres canvis. No hi ha acollida o integració unilateral: l’arribada de persones noves, tant si són autòctones com nouvingudes, comporta nous reptes, noves respostes, nous plantejaments. Vol dir que estem vius i que ens hem d’espavilar perquè aquest tresor de la fe pugui trobar nous motlles d’argila que passin de mà en mà.
Els materials presentats ahir els podeu consultar a la mediateca de l’ACO: la guia pràctica d’iniciació a l’ACO, la “caixa d’eines”, unes fitxes per treballar en els nostres grups quan contactem amb algú que vol iniciar-se al moviment, i un “Tastet d’experiències per iniciar a l’ACO”, experiències molt senzilles, reeixides, a l’abast de tothom.
Més que de participar en sofisticades reunions i organitzacions i processos, es tracta d’estar atents a les persones que ens envolten, de convidar-les a participar en els actes i accions significatives per a nosaltres, d’estar oberts a l’Esperit, vaja. Us recomano molt que feu una ullada als materials.
