(Oriol Xirinachs) Fa algun dies l’Institut d’Estadística de Catalunya ens informava que la valoració mitjana de la satisfacció global de les persones amb la seva vida és de 7,3 punts sobre 10. Doncs déu n’hi do! El govern ja pot anar a dormir tranquil. Després especificava segons si eren homes o dones, edats, nivell d’estudis, nacionalitat.... Finalment, les persones que es troben en risc de pobresa valoren el grau de satisfacció global amb la seva vida en un 6,8, I em dic que tampoc hi ha tanta diferència; deu ser un risc relatiu.
Ah! Però no diu el grau de satisfacció dels que ja estan en la pobresa. En la mostra nodiu a quants ha preguntat en les presons, assentament de barraques, residències d’avis, sensesostre, sense papers.... Ni a les 100.000 persones ateses a Càritas, només a la diòcesis de Barcelona.
I, evidentment, tampoc no concreta de quina mena de satisfacció es tracta. Suposo que en aquest 7,3 hi entrarien aquells que ja vivien satisfets en temps de Jesús; «Llavors em diré a mi mateix: “Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.”» (Lc 12,19), o, «Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen» (Lc 17,28). Que estantissa, superficial i vulnerable deu ser aquesta satisfacció. A la primera de canvi es deu enfonsar com un castell de cartes.
Jesús ens ofereix un camí de satisfacció especialment per als oblidats d’aquesta enquesta: «Feliços els pobres en l’esperit... els qui ploren... els humils... els qui tenen fam i set de ser justos... els compassius... els nets de cor... perquè d’ells és el Regne del cel» (Mt 5, 3-10).
