Corn cada diumenge ens reunim avui entorn de la taula del Senyor, la creu presideix la nostra trobada, ella és el senyal de la victòria que celebrem: Jesucrist va acceptar donar la seva vida, perquè nosaltres puguem viure a desdir. L'Evangeli que hem llegit contraposa el desig dels deixebles amb l'anhel de Jesús. Desig i anhel no sempre expressen el mateix ja que es tracta de dues coses ben diferents.
Els dos germans desitgen l’èxit i el seu triomf personal, per contra, l'anhel de Jesús depassa la frontera del profit personal i manifesta que el que ell anhela és l'alliberament de tots nosaltres; es per això que el Pare el va enviar per alliberar-nos de tot el que ens fa difícil el camí de l'estimaci6, l'únic que salva.
El Pare no considera mai la mort del Fill corn la moneda de canvi per a la salvaci6 dels homes i dones; Jesús va venir al món per ensenyar-nos a viure el misteri de l'amor de Déu que fa possible l'amor fratern. Va ser per això que es va oposar al poder dels orgullosos que porta a la solitud i la mort. Jesús sabia on el podia portar el seu servei i va patir angoixa però no va renunciar a beure el calze de la passió. Ell havia dit: "Qui vulgui ser el primer que es faci servidor de tots.". Amb aquestes paraules ens va aclarir que a l’Església cal que sempre hi hagi servei en lloc de poder interessat.
El poder pot oferir moltes satisfaccions i és per això que hi estem tan afeccionats. El poder es recolza en tres coses molt perilloses: la suggestió, la força i la por. Jesús, en la proposició del Regne de Déu, va renunciar a fer servir aquests tres elements. A la petició dels dos germans Jaume i Joan els va dir: "No sabeu el que demaneu, entre vosaltres no heu d'actuar corn els qui tenen poder en les nacions..." I els va advertir que certament evangelitzarien, però des d'una creu.
Els cristians són convidats a imitar el mestre que va donar la seva vida per tal que tots puguem viure dignament i generosa, des del lloc que la vida ens ha situat. És per això que no podem badar i viure només centrats en el profit personal. Cal interpretar la vida corn la millor oportunitat de promoure l'alegria, la confiança, la tendresa, l’esperança que podem oferir a tothom, si és que nosaltres entenem el que és fonamental: que la vida "donada" enriqueix qui la rep i qui la dona.
Acabem amb unes paraules que no hauríem d'oblidar mai. Segons el pensament de Jesús, el qui vulgui triomfar en la vida ha d'estimar, sortir de si mateix, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. Aquest és el secret que ens permet omplir de sentit els nostres dies, altrament podríem estar perduts sota l’aparença llaminera de la lleugeresa frívola però inútil. No és cert que tots els camins duguin a Roma, ni a un bon port.
