Encara que estem gairebé al final del mes de setembre, i pot semblar que les vacances ens queden molt lluny, he de dir que aquest estiu hem viscut un temps especial on el silenci ha estat un invitat excepcional, de tal manera que el record es manté en la meva ment molt actiu.
Hem passat les vacances, com família, en una localitat en migs dels Apenins entre la Toscana i l’Emilia Romanya, anomenada Tavianella, a metres d’alçada.
Estàvem a la casa de vacances dels meus cosins de Florència, de fet la ciutat estava tan sols a quaranta-cinc minuts. Això sí per arribar-hi habies de passar set kilòmetres de corbes i penya-segats, però et permetien arribar a dal de tot. On la temperatura i el silenci eren fantàstics.
Estar tan a prop de les ciutats, va fer que poguéssim, una vegada més visitar-les, així baixàvem del cim i vam recórrer de nou els carrers de Florència, Bolonia, Ravenna i Venècia. Cada una d’elles ciutats plenes d’història, monuments, racons i detalls que tenim en l'imaginari, i milers de persones fent turisme, omplin de soroll els carrers.
Però quan tornàvem a pujar a Tavianella, el silenci era impressionant, malgrat estar en mig del bosc, d’haver-hi algunes cases al voltant, el silenci absolut es tornava a fer present, portant una pau i sensació de descompressió molt especial. No érem pas ermitans si no uns quants adults i joves compartint el temps i l'espai, i les vacances, i malgrat això, gaudíem del silenci.
Aquesta realitat en va portar a l’experiència del profeta Elies, quan després d'una forta activitat, va fugir a la muntanya i Déu es va presentar en mig del silenci amb un so suau i delicat.
No importar el soroll o la realitat amb la qual vivim cada dia, és necessari saber buscar el silenci en el nostre cor, per poder escoltar Déu, que ens parla amb un so suau i delicat.
Aprèn a gaudir del silenci i a escoltar la veu de Déu!
T’animo a fer la lectura del 1er llibre de Reis 19:1-18
