(Jaume Duch) Jesús amb les seves paraules sovint desconcerta els seus seguidors, els d'abans i els d'ara, als qui distrets i rutinaris pensen que ja el segueixen prou bé. El mestre els va fer saber que el final del seu carni no estaria marcat per l’èxit sorollós, sinó que el seu final estaria marcat per l’escàndol de la creu. El text evangèlic d'avui cal situar-lo segurament cap al final de la seva vida.
Durant molts dies Jesús ja els havia parlat del projecte de Déu sobre la humanitat i sobre la manera com ells s'haurien de comportar en l'esdevenidor. Ell sabia que ja havia arribat el moment de tornar a Jerusalem per darrera vegada i, per això, anava preparant aquells homes que el seguien una mica a les palpentes. Els va dir: "El fill de l'home ha de patir molt: els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà."
Amb aquestes paraules Jesús rebutja les falses il·lusions que ells s'havien anat fent en pensar que estava arribant la glòria fàcil que esperaven aconseguir. S'ha dit, amb raó, que els homes som essers de realitats, però que sovint emmalaltim per culpa de falses il·lusions.
Amb molta serietat, Jesús els va parlar dient: "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix. Que prengui la seva creu i em segueixi..." Paraules que sonaren segurament molt malament a les oïdes dels qui passaven els dies esperant tenir més que els altres; manar per sobre de tots; seguir la cursa folla de superioritat que acaba corsecant el cor. Jesús, per contra, va lloar qui està disposat a donar el que té, i a posar-se als peus dels altres, i si cal, estar disposats a morir per la salvació de tots.
Són paraules que sempre sonen molt malament a tots els qui guarden arrecerada en el seu cor la llavor maligna de la corrupció; dels promotors de lluites que acaben perjudicant els més
febles; dels qui maten per aconseguir coses que envegen... Jesús eIs ho va deixar clar: en el moviment fraternal que estic posant en marxa el que compta no es quedar bé, sinó fer el bé. Els primers no seran els qui tenen més anomenada i ocupen les càtedres més altes i llueixen amb títols vistosos, sinó els qui sense fer-se pregar es posen a servir, i a fer possible el projecte d'un món mes just i digne per a tots.
Llavors, per tal que tothom ho entengués bé, ell va posar un infant a la seva falda tot dient: "Qui acull un d'aquests petits, perquè porta el meu nom, m'acull a mi." Va lloar la transparència i la senzillesa, valors imprescindibles per defugir l’ofegament del mercantilisme i la burocràcia, que son els obstacles arribar al misteri del cor humà i a les seves mes íntimes aspiracions.
