(Jaume Duch) Arribem avui al final del llarg discurs de Jesús sobre "el pa de vida". Joan ens ha fet adonar de la importància i de les conseqüències d'aquest projecte de Déu que vol establir amb nosaltres una comunió permanent fruit del seu amor. Paradoxalment alguns d'aquells oïdors no van entendre res, i van desencadenar una situació de crisi: molts l'abandonaren perquè les seves paraules eren difícils d'acceptar.
Aquest diumenge trobem Jesús preocupat p r la incomprensió de molts dels seus amics. L’evangelista diu que ell coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven sobre el que els havia dit. Quan Jesús s'enfronta, com ho fa avui, amb gent desconfiada i covarda, llavors, no els parla d'amor, sinó de fe: "Entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen." La multitud és sempre desigual, molts el van anar deixant perquè ell els havia despertat de cop dels somnis de grandesa futura que, en l’àmbit de les coses d'aquest món, havien mantingut.
La paraula de Déu, perquè es paraula de vida, ens posa sovint davant de situacions en les quals cal decidir arriscadament, tant el qui predica com el qui escolta. Tan sols l'Esperit permet que la Paraula es faci vida en qui l'acull, Ilavors, la Paraula es converteix en força de transformació i no de consolidació dels plantejaments còmodes i egoistes.
AqueIla crisi va ressonar també en el grup dels deixebles, i Jesús els va preguntar: "Vosaltres també em voleu deixar?" Jesús està disposat a quedar-se sol abans de pactar sobre les condicions del seu seguiment. De seguida, però, va arribar la resposta de Pere, que li va dir: "Senyor a qui anirem? Nomes vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el sant de Déu."
Els creients han fet seva la confessió de Pere, que més que una declaració d'amor sembla quedar-se tan sols en l’àmbit de la fe. Són molt significatives aquestes paraules del deixeble, perquè primer cal creure per poder entendre i no a l’inrevés. Sant Agustí ho tenia molt clar: "Si no has entès, creu. La intel·ligència és el fruit de la fe. Ni vulguis, doncs, entendre per creure, sinó creure per entendre, perquè si no creieu no entendreu."
La dificultat augmenta, encara, per als creients, quan Jesús diu que no sortirem de les crisis de fe nomes a cops de gosadia personal. Jesús segueix mostrant-se dur, quan afirma: "Per això us he dit abans que ningú pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do."
Aquesta és una frase que ens pot ajudar a esdevenir més humils i confiats, perquè ens porta a repensar i agrair la manera com el Pare ens atreu, per fer-nos creure i estimar més Jesús.
